Per l'Egeria que me butèt aquí, sus la tèla,

Quand vendràs vièlha un ser a la candèla,

Te trufaràs pas pus del paure de ieu, Ò malonèsta!

Que te caldrà cavalcar lo teu de monta-mameta!



lundi 25 avril 2011

Gardarem lo caçolet, o farem tot petar!

   L'autre jorn vegèri un amic que veniá d'èstre papeta pel primièr còp. Aquò, o cal dire te tomba dessús sens te demandar ton vejaire e mai segurament que la canhòta bèla dau lotò, per pauc qu'ajas emplenada una grasilha de naissença, a la comuna, un vintenat d'ans per abans.
- Alara, i vau, alara content d'èsser papeta?
- Òc-ben, mas çò que me fai susar es d'èstre, ara per ara, marridat a una mameta...

   Malurós, de qu'aguèt pas dich davant ieu l'aparaire primièr de las mametas!! Ieu que me fau una fèsta cada còp que ne vesi espelir una de nòva, que n'avèm mestièr, qu'a la longa las ancianas se gastan e venon ranças. A ieu que faguèri "Ràdio Mametas", a ieu que butèri la crida bèla aicí meteis de "Gardarem las mametas!" 

   De que me venguèt pas dire aquel amòrri, aquel innocent de Niana, a ieu lo militant de la primièra ora pels dreches de la mameta. Ba sabètz lo principi de mametetat:
- Totas las mametas naisson al mametum liuras e egalas en dreches.

   De segur, anatz dire qu'aquò m'es aisit, que seriái colhon d'escopir dins la sopa, de tugar la mameta de la retirada daurada, de mossegar la popa que me noirís amai siágue rafida e passida. Verai, mas de qu'i pòdi se siái enamorat a de bon de las mametas?

   Pasmens,... pasmens de còps, la mameta me pren la tèsta!...


   O avètz remarcat, basta de metre un carri sus la plaça dau vilatge, e las mametas, amai se sabon pas encara onte va lo carri s'afanan per montar. La mameta contemporanèa quand es pas davant los fuòcs de l'amor a lo fuòc endacòm mai per s'anar espacejar. E, que las cambas li fagan mal o pas, l'auça, l'auça la cambeta, la nineta, per pojar sul nauçapè de l'autobús.

   Dins mon mestièr de barrutlaire, de rebalaire, quand n'ai un sadol de mon de qué dau cada jorn, tapenada, adòba de singlar, brasucada de muscles, crostada de fricòt d'escobilhas, aurelhetas,... m'agrada de m'encanalhar lo gargalhòl, prèsi l'aventura culinària, aimi de tastar a las cocinas exoticas dels paises que nos enròdan.
   Conoissi un estanquet sul pòrt de La Ciutat que me servís una bolhabaissa de primièra, se monti en Cevenas me confli de tripons a las castanhas e als cèps, de cagaraulas o de brandada dau costat nimesenc, e quand passi Erau manqui pas cada còp de m'engolir un caçolet que ne siái agromandit.

   E es aquí lo picar de la dalha.

   O sabètz que la Santa-Verge venguèt a Lorda per dire que la lenga nòstra es la lenga oficiala dau Paradís. Se la maire parla Bigordan aquò vòl dire que l'occitan es la lenga mairala de Dieu, pas mens.
   Diguèt tanben un parelh de causas e mai que mai, cresi, de faire peniténcia. Çò que fa que, quand los carris claufits de mametas passejairas s'adralhan cap a Lorda, abans que d'anar faire peniténcia una setmanassa, fan estapa long dau camin per s'emplenar l'esquipòt. E l'autre jorn quand m'arrestèri a Castelnòu d'Arí per endavalar un caçolet plan susat, al volant de ma veitura, las mametas golafras m'èran passadas davant. N'i aviá pas pus!
   Es verai que lo caçolet es de bona mangisca per las mametas, ten al ventre e cal pas tròp mastegar per aquelas qu'an de problèmas de dentièrs. Mas ont anam se las miliassadas de mametas nos tiran lo caçolet de la boca! Quina insecuritat dins nòstra societat! Cal que tot torne per çò que tot s'engruna. Ont anam!

   La mameta me pren la tèsta e se lo manja mon caçolet, alara vòli cridar:

Gardarem lo caçolet o farem tot petar, ... amai las mametas!

3 commentaires:

  1. Macanhon ! As desbrembat de nos balhar las adreças per taulejar...

    RépondreSupprimer
  2. A mon filh ainat sus mon lièch de mòrt quand farai las telas, e encara... al mens que me daissèsse pompar sus tu lo jorn de l'examèn!

    RépondreSupprimer
  3. E ieu que comptava pompar sus tu...!

    RépondreSupprimer