Per l'Egeria que me butèt aquí, sus la tèla,

Quand vendràs vièlha un ser a la candèla,

Te trufaràs pas pus del paure de ieu, Ò malonèsta!

Que te caldrà cavalcar lo teu de monta-mameta!



samedi 25 septembre 2010

Diana caçairitz

   La dimenjada passada, avèm vendemiada la vinha de l'amic suedés Jan, un viquing installat al nòstre dempuòi de luscres e que se ditz occitan de l'ubac.
   Mas pecaire! Paures de nautres, aquest'an avèm pas vendemiat a la semal, avèm vendemiat al quilomètre: los singlars nos èran passats davant.
   Cal dire que lo vinhal de l'amic es situit a la desembocadura d'una comba roquetiana que:
Lo merle que vai d'una mata
A l'autra mata e que seguís
Los vièlhs camins e que s'acata
En los bois e los romanins
Sol poiriá dire amb la palomba
E la mostèla e lo singlar
Tota la patz d'aquela comba.
in Los saumes de la nuòch; Comba de la trelha; Max Roqueta

   E, sols aquelas putas de singlars poirián dire ongan lo chuc e lo muc d'aqueles rasims que nos son passats jol nas...

   Çò mai estonant es que la vinha buta als peses de l'ostal dels caçaires, tuta de la diana de la comuna. Es pas de creire, mas nòstres caçaires, pomponejats e perfumats, shampognizats e deodorizats, e sos chins, apasturats amb de "Kit-e-Kat", an degut perdre sa flaira de predators crusèls, que los singlars bambòchan dusca jos sas fenèstras.
   Aquela raça de caçaires, qu'agranan los singlars còsta lo camin per grafinhar pas sos quatre-quatres flame nòus e per se fatigar pas, es,  per benastre, a mand de desaparéisser.
   Agotats per la gota.
   Çò pièger es qu'an pas pichonat e que la feruna nos ganha.
   Puslèu que de corrér los bòsques, lo jove caçaire s'aima mai davant son lava-cervèl numerizat, sus ecran plasma coma se deu, a s'espatarrar dins son radassièr "Dequéia". Plan-planet s'arredondís la panòlha en s'assadolant de mangisclas shitburgerizadas e se passa lo gost de l'aventura en se cocacolaïzant la sang.

   E la feruna nos ganha...

   Me pensi ieu, que se volèm vendemiar deman, cal tornar introduire del caçaire. Per aquò far caldriá, coma pel lop o per l'ors, anar quèrre endacòm mai çò qu'avèm pas aquí. Preconizi, per que los joves caçaires tornèsson trapar lèu fach los camins dels sèrres, de largar per las garrigas quauques tropeladas de majoretas eslovènas  ...


jeudi 16 septembre 2010

Gardarem las Mametas !

   Anatz pas creire, vos que me fasètz l'onor de legir aquelas regas de tombar sus una rubrica calhòla, gorrina e putassièra, una de mai, que sus la telaranaha fan flòri. (coma vesètz siái plan al fial!)
   Un blòg que i contariái per la menudalha cossí me las chapi las mametas e me petaci per las faire montar dins sa nauta cambreta.
   Non, non, siái pas un d'aqueles arlèris, una palussa que se vendriá cap e tot, amai se mas prestacions, o reconoissi de bon grat, son luòntas d'èstre a ren non còst. Es que fau dins lo monta-mameta de luxe, lo monta-vilandresas emperosinadas, lo monta-borgesas, lo monta-marquesas ...eça..., i a que de demandar.
   Per tot vos confessar, que sèm pas qu'entre nosautres, m'auriá agradat a ieu de far dins lo monta-majoretas mas vos o disi de racacòr mon astrada èra endacòm mai...

   Mai seriosament, que totas mas legeiras amai las majoretas, son de mametas en devenir, doncas de comprairas potencialas, lo monta-mametas es simpletament una cadièra electrica* que monta la mameta ennaut son escalièr e que de costuma s'arrèsta, ailàs..., abans lo seten cèl.
  Aussissi ja d'unes repotegaires, que lo pòble d'òc, mon pòble reborsièr, n'es claufit, me romegar dessús:
    - Las mametas, las mametas, òc-ben e los papetas?
    - Lo papeta, mon paure sénher, lo papeta es plegat. Lo papeta davala dins lo temps que monta la mameta!

Aquí una pròva de mai, se ne caliá una, de la superioritat femenina.


*Nda: Me siái daissat dire que dins d'unas civilizacions jos-desvolopadas de las americas s'emplegava una mena d'aquelas cadièras electricas d'a passat temps. Semblariá, de sorgas seguras e doncas espiadas, que lo pichon Nicolau e lo grand menturdàs de la clòsca pelada i aguèsson pensat per reglar a de bon lo problèma de las retiradas, una aisina novèla, un pauc ibrida, que se diriá lo "rabastina-mametas".
Espèri los ensages oficials que se devon far dins l'encastre del "Salon de la Mameta", a Neuilly, sus Na Bettencourt, (que o val plan!), per vos faire assaupre mon vejaire de professional.
Çaquelà, pòdi ja afortir, al nom de ma deontologia, que siái pas un aficionado de la torrefaccion de la grand-maire:
                                               GARDAREM LAS MAMETAS !!!