Per l'Egeria que me butèt aquí, sus la tèla,

Quand vendràs vièlha un ser a la candèla,

Te trufaràs pas pus del paure de ieu, Ò malonèsta!

Que te caldrà cavalcar lo teu de monta-mameta!



samedi 6 novembre 2010

Tangò per una mameta

Dins lo reire-país clapassièr, que sèm pas pro nombroses a nos engatjar per defendre la lenga nòstra e que podèm pas montar una associacion dins cada vilatjòt, avèm mesa en plaça una estrategia: infiltrar, s'entraucar dins las associacions existentas e las occitanizar de l'interior.
Aital l'amic Joan-Claudi, qu'es pas tan vièlh qu'aquò, se marquèt al club de l'atge d'aur de sa comuna, Argelièrs; aital escriguèri aquela per l'acançonar coma se deu...

Per Joan-Claudi que faguèt don de son cadavre a nòstra Causa mespresada

Occitània, Ò fada encantarèla,
Qu'emmascas tos mascles,
D'un amor baug, panta subrebèla.
Quand aicí tot s'engruna e se fendascla,
Regrelha totjorn quauque sagata,
Èrba d'agram de tu enfachinada.
Aital lo bèl enfant badaire*
Filh de la raça Roquetiana,
Sublim martir, mon fraire,
Se sacrifiguèt, cap e tot, Ò Occitània!

Argelièrs, Ò tèrra dos còps benesida,
Nòstre poèta mai bèl de ton ventre nasquèt,
Amai, bona fortuna, aquèla idòla,
Que per ta respelida se marquèt,
Passatemps ges en rapòrt amb son atge,
Al club dels ainats dau vilatge.
Tot lo Sant-Clame de l'ivern, nòstre Sant,
Sus l'autar cultural escamparà sa sang,
Per qu'a la prima jol folhum negre de l'amorrièr,
Resclantigue ta lenga, Ò, Argelièrs!

Ò Joan-Claudi, de l'abnegacion caparruda,
Dins tos braces las tanturlas mostachudas
Dansaràn lo tangò, viraràn lo cha-cha,
E, s'o cal, coma lo mèrla de la comba
D'una mata a una autra mata anaràs...
Mas fin finala, Mèstre Albarèda tornarà,
De l'autbòis ressontira lo cant agrolós,
Se mesclant a jamai al laus amorós,
Que pels sègles dels sègles ton nom benesit
Als Aliscamps acompanharà, Ò Joan-Claudi.


* badaire: escais nom de los d'Argelièrs qu'an sul davant de pòrta un païsatge tan bèl que passan son temps a l'agachar.

1 commentaire:

  1. Basta que visquèsse longtemps mèstre Albarèda per las tanturlas mostachudas e Se dançan lo cha- cha an pas de besonh d'un monta -mametas .!!!

    RépondreSupprimer