Per l'Egeria que me butèt aquí, sus la tèla,

Quand vendràs vièlha un ser a la candèla,

Te trufaràs pas pus del paure de ieu, Ò malonèsta!

Que te caldrà cavalcar lo teu de monta-mameta!



vendredi 23 mars 2012

L'amor

Se volèm faire passar la lenga, benlèu qu'aquela cronica geniala i bastarà pas d'a fons. Dins los temps mercantils de uòi, çò que marcha es çò util, çò que rapòrta... Cal far nàisser curiositat e interès.
Legiguèri, fa quauques annadas, dins la Setmana, un raconte de Miquèl Rocard que valiá lo còp, benlèu un peis d'abrial, mas aquò rai.
Disiá que dins son temps de ministre, la Marina Francesa aviá recebut de radars novèls ultà-performants. Se trachèron lèu, los militars, qu'amb aqueles radars podián localizar amb una precision granda totas las flòtas de peisses a de miliassadas de quilomètres ! E n'i a un demest los marins, mai aluserpit que los autres, benlèu enfant o fraire de pescaire, qu'aguèt l'idèa de comunicar la posicion dels peisses als marins bretons que pescavan a l'entorn. « Çò que costa me desgota, Çò desgalhat profiècha pas a degun ! »
E vaquí doncas nòstres marins bretons cap a la pèsca miraclosa. Levat qu'a cada còp, los naviris japoneses lor passavan davant. D'aquí comprenguèron que las comunicacions de la Marina Francesa, ba sabètz aquela que compta lo mai de cocuts, las comunicacions doncas èran espiadas.
Pasmens lo militar intelligent, caput coma l'ase dau paure Sidòbre, s'encapricèt e los còps seguents donèt la posicion dels peisses en breton. E vaquí nòstres pescaires bretons primièrs e solets a pescar.
Mas l'annada d'après i aviá dos japoneses de marcats a l'universitat de Kemper, en licéncia de breton !

Podriái dire aquí, per vos faire tibar l'ausidor e marcar lèu fach a Pau Va, en licéncia d'òc, la comba romegosa que i espelisson amagadas las girilhas, la rasa de vinha qu'i traparètz la lèbre al jaç per la convidar a dinnar al flambadon, la passa de las palombas sus las gòrjas d'Erau o l'euse vièlh de las rabassas.
Mas non, o farai pas question de deontologia, de Paratge se preferissètz e puòi la Larguesa, e mai la mieuna, a sos limits e, o cal dire, las rabassas an son Prètz...
Podriái tanben contar las espingadas calhòlas e putassièiras dels animators vedetas de ràdio Lengadòc, parlar de destornaments de fons o de la caissa negra de vòstre ceucle occitan... O farai pas en Òme Cortés que siái ieu.
Non pas, per vos faire venir l'occitan a las bocas, ai melhor que la pedagogia Freinet !
Se devi parlar de pèsca çò melhor, o avèm vist, es lo Breton, se vòli encapar l'informatica es l'Anglés que me cal aprene, per las matematicas me virarai cap a l'Arab, la tecnica o l'economia l'Alemand, per pregar passarai a l'Espanhòl e se vòli parlar de pintura o d'art, parlarai un pauc amb las mans, a l'italiana...
Mas çò que manca lo mai a nòstre mond, fa fòrça temps, fin finala, que l'avèm nautres occitans. Quand los trobadors an engimbrat l'amor, los francimands d'amontdaut n'èran encara, coma disián, qu'a l'ameur. L'ameur, le rut qué. Èran abans la nòstra civilizacion pas mai que de bèstias de letz, de gèst, en calor!
Per dire l'amor, me virarai doncas cap a la lenga que l'a inventat. Se vos vòli atraire cap a l'occitan, parlarai d'amor, pas que d'amor, totjorn d'amor.

vendredi 9 mars 2012

La grasilhada

Ai lo vesin que nos ven de convidar per manjar la saucissa. Coma se presenta pas per las eleccions serà pas de saucissa electorala, mas de la saucissa franca de pòrc, de la bèstia saucissa.
Sai que non, que lo vesin se la peta ! Se monta lo còco, totjorn confleta, s'espompís dins sa cròia e dins son tapa-pecat, entre son bar exterior e sa piscina qu'evidentament calguèt que faguèsse una piscina, amb una iscla al mitan, e una palma en plastic. A l'americana, çò ditz.
S'èra de mòda que los americans se la pintrèsson en verd, aquel colhaud auriá una quèca de Marcian !
Doncas, nos preguèt a dinnar, mas mèfi qu'aquel timborle dinna lo ser, en francimandejant  un pauc coma aquò :
« Nous serions heureux, de vous accueillir, votre charmante épouse et vous-même, autour de la swimming-pool, pour un barbecue ! » amb las bocas en cuol de pola quand ditz « barbecue ».
Avètz remarcat, lo mond ara fan totes de barbecues. Una mena d'autar grandaràs que lor manja la mitat de l'òrt de la vilà , que la piscina aviá ja manjada l'autra mitat. Aquí, l'òme, grand prèire autoproclamat de l'ostal, va oficiar en arpatejant, escarabilhat coma un pesolh-revengut dins la pèga, per te rabastinar, en chimalhant un visqui-on-the ròc que l'escana,  doas malurosas chipolatas d'Intermercat e de pauras merguèzes que fan tombar de vergonha, e enrabiar que non sai, mon amic Molód mai segurament que las caricaturas de Maomet.
Se cal pas enganar. La grasilhada, carbonada o brasucada es pas aquò.
Tot se pòt còire mas çò melhor es de causir sul talhadon, de triar al det, una grasilhada que canta amb de graissa que se va fondre dapasset dins las carns : magrets o costeletas de moton.
 Ges de garcha o de feda ronhosa, d'anhèl de Nòva-Zeland apasturat als granulats... Non pas, de la bona bediga gavacha d'en çò nòstre, de Lacaunas benlèu, noiridas de lausèrda de las granas de lutz, d'esparcet e de bragalon, de césers d'odor e de margalh, perfumadas melhor que las micoquetas vilandresas dau Clapàs de flairas de frigola e de romanís.... Un pauc coma aquelas qu'ondejan per las garrigas, a l'entorn de las parets de pèiras secas e milenàrias, dins la reclama per lo Ròcafòrt, rei occitan de totes los formatges o per « Lo Peralh », l’accent ponchut levat.
Mèfi de pas me faire aquò sus de carbon de bòsques que te vendon aqueles ensucats ensacaires de carbon de lenha de paletas emperosinadas e enquitranadas ! Non, non, vos cal una brasa de gabèls de carinhana podats per la luna vièlha, res mai.
Quatre caillaus a l'abric per pausar la grasilha e fai tirar !
Amb aquò, tocaretz lo Paradís e se son acompanhadas, las costèlas, non pas d'un visqui-coca d'aval, mas d'un vin roge d'aquí i dintraretz cap e tot !
Mas aqueste ser, a cò dels vesins, serà quicòm mai...
Pasmens, me languissi d'i èstre. Prendrai la camèra. Pas que per l'imortalizar quand li vau dire, l'aire d'aver dos aires, que lo mot barbecue que tant li agrada, abans que d'èstre american, èra anglés e abans que d'èstre anglés èra occitan !
E òc, ven d'un temps de manjaires golards e galavards que per las faire grasilhar enastavan las bèstias de la barba a la coa, tot simplament. Barba-coa, what else ?