Per l'Egeria que me butèt aquí, sus la tèla,

Quand vendràs vièlha un ser a la candèla,

Te trufaràs pas pus del paure de ieu, Ò malonèsta!

Que te caldrà cavalcar lo teu de monta-mameta!



dimanche 1 mai 2011

Per un adieusiatz

Mas i a d'unas constrenchas de respectar:
D'aquí la fin de l'annada, vos cal un minimum de 30 articles, un article, aquò fa
15 linhas minimum en occitan (mas o caliá precisar?). Vos cal pas m'escriure
los 30 articles d'un còp... Ensajatz de variar los tèmas.
 

 
 
   Cara Egeria,
 
   as aquí lo prètzfach plegat. Òc-ben, de Gardarem las Mametas a Gardarem lo Caçolet n'as trenta, trenta esquichaments de comprenèla per ne tirar pas qu'aquò, aquela substantifica mesolha, aquel chuc galejaire o que se voliá aital.
   Me devi rendre a l'evidéncia, dins los recontorns de las tripas de mon cap i a pas que trufariá e colhonitge. Es atal.

   Çò mai bèl d'aqueste blòg, es fòra d'aquí que lo cal cercar, dins los rencontres que congreèt, (encontrèri en verai d'unes legeires que conoissiái pas!), los escambis que ne siaguèt l'encausa, (aicí Ràdio Mametas sus Lengadòc!) e l'espèri, mai que mai, ..., la nòta de las bonas que se va empegar!

   Èra pas ganhat, luònh se'n manca que d'un pauc mai sabiái solament pas çò qu'èra un blòg, e me vaquí afogat, dependent, passejant cada ser dins lo mond bèl dau bloguitge coma òm fai sas crompas, una lectura d'aquí, un comentari o una video d'alai. Me cal aprofièchar d'aquela mena de conclusion per mercejar los que me faguèron l'onor de legir mon desborronatge e l'amistat còp o autre de daissar un comentari intelligent per faire montar lo nivèl. 


   M'arrèsti a tot jamai, ai passadas las quinze linhas.
N: Aital se deuriá acabar la Gèst@ d@u mont@-mamet@s mas es que se pòt acabar a de bon una gèsta?