Per l'Egeria que me butèt aquí, sus la tèla,

Quand vendràs vièlha un ser a la candèla,

Te trufaràs pas pus del paure de ieu, Ò malonèsta!

Que te caldrà cavalcar lo teu de monta-mameta!



vendredi 23 août 2013

Te cau pas beure

Passat ièr, davalère a la Condamina dau papeta, petaç de vinha dau costat de la comba escura, per faire quauques escaucèls a las porretas que crenguèsson pas la secada. Ère aquí atrabalhit a passar las bimarèlas dau capmartèl que m'arriba pel camin romieu un crane marchaire que, per ma fe, me semblava d'aver la camba mòla.
Un vintenat d'ans, « decatlonizat » de cap-a-cima, encapelat a la Indiana Jones d'un capèl desbolinat de tela caqui, de la cauças cortetas e dels pompils borruts, solièrs montats de la marca Quesusar, d'aqueles que te confisson los pès, e baston de caminaire en alu, telescopic coma se deu.
D'aquelas idòlas ! Qu'aiman mai, per se faire cana, de faire trimar de pichons chineses dins de talhièrs insalubres e d'ablassigar la planeta que de se copar un pal de castanhièr o d'anar quèrre una d'aquelas rasigas de bois que s'i pèrd la man coma sul còs de l'aimada...

Mon Indiana s'arrèsta, s'agremolís davant Cocorèl, lo riusset que passa aquí, emplena sa gordeta que portava en bricòla e va per beure.

- Joine, que te li fau, te cal pas beure d'aquela aiga! Ailamont darrièr la cança i a lo prat e dins lo prat i la manada dau Cristòu, amb los buòus, un cinquantenat, qu'an cagat dedins lo riu. E puòi i a los chivaus, de Camargues ufanoses e plan tenguts, te prègue d'o creire, eles tanben an cagat dedins lo riu. E vèses, darrièr la mata d'ausina, aval, aquela blaca d'aquí, i a lo tropèl de fedas dau vièlh Gonèl, l'autboissaire. Bedigas, anhèls, parròts e mai las cabras e los bocs, tot aquel mond, sens te parlar de la feruna, cagan dedins lo riu!

Monsieur, ne pourriez vous pas je vous prie vous exprimer en bon français, je suis Parisien et je ne comprends pas votre patois.

- Pichòt, bois doucement, elle est fraîche !



jeudi 15 août 2013

A la ceba, a la ceba !

Paures mond d'amondaut, bodenfles e uflats de jactància, femnas e òmes de la Cort, que nos avètz tot raubat e que venètz vacanças sonadas quistonejar vòstra talhon de solelh.
Paures mond d'amondaut qu'avètz pas res comprés.
   Pasmens aquò peta e crèba los uòlhs que sètz pas coma nautres.

   Vos parle pas de las caricaturas de magazinas, que vos vòlon totes, grandasses montats en espargue, pingas despenja-figas, blonds dels uòlhs blaus e nautres pichons morrenègres rabassets e peluts. Un francimand seriá pas qu'un bastard de viquing e un occitan un arabi tombat de chivau a Peitius ?
   D'aquò, vos l'acòrde, se'n fotèm coma de l'an quaranta o dau pandorèl de la primièra camisa de la paura ma Tanta Nina.

   Passarem lis tanben sus las termièiras que vòstras administracions successivas an fotudas a las nòstras pòrtas : aquí l'Ubac, aquí lo Miègjorn, vautres amb l'estela roja sus la placa de la veitura per afortir que sètz l'Iscla de França, l'embonilh de la Tèrra tota, nautres amb lo pegasolet Macarèl, roge atanben, per vos ensenhar ont vos cal tombar las cauças...
La cançon ditz que de frontièra, i a pas que la musica d'una lenga vièlha que se vòl pas calar. Las frontièras son pas mai que dins la tèsta e l'olivièr qu'o sap plan monta cada jorn un pauc mai cap al Nòrd.
   Aquò rai.

   Çò que crèba los uòlhs, la diferéncia etnica fondamentala, gause pas dire lo trach racial, es endacòm mai, es dins la ceba ! Se tu te'n vas un jorn cap al Nòrd, e se capleugièr as pas presas tas precaucions, paure de tus, ne vas passar de marridas. Amondaut, ges de cebas doças mas d'onhons jaunasses que te desplantan las glandolas dins lo fons de la garganta, t'empudessinan lo buf per lo Sant-Clame dau jorn e de la nuòch, te fan plorar a ferratasses coma la trelha muscatièra podada d'abriu, e qu'en mai d'aquò te flancan una caganha de competicion !

   Coma lo vas regretar lo país de Lesinhan, e sa ceba doça coma lo pan, coma te vas languir de Sant-Marcial e de sa ceba que se manja sens sal ! Te veiràs en sòmis a cebejar amb la Catinon, al país de Sent-Lis, Minjacebas, o per gostar un plaser lo cal plan partejar o a dançar amb ela sus l'èr conogut : « La ceba, la ceba es aquò que m'agrada... »
E ròda que rodaràs, tot çò que manja ceba, va cridar seba e tornar davalar lèu-lèu.


   Paures mond d'amondaut, se la vida es una ceba per nautres, doça e nolenta, e qu'es de bon de plumar, per vautres, pecaire, dins la freg e las nèblas, es pas qu'un onhon, pèl a cha pèl, sètz e seretz totjorn a plorar.