Per l'Egeria que me butèt aquí, sus la tèla,

Quand vendràs vièlha un ser a la candèla,

Te trufaràs pas pus del paure de ieu, Ò malonèsta!

Que te caldrà cavalcar lo teu de monta-mameta!



samedi 12 janvier 2013

Las que dançavan dins la lutz



E per començar, la vos sovetam a totes plena de contentament e de bonaür perfièch, la novèla annada de 2013, polida e plan granada.

E se volètz semenarem amassa d'unas granas occitanas que la van comolar...
L'una d'aquelas, grelharà, non pas sus la talvera, mas sul causse rocassut de Serrana, la setmana que ven dins lo plen de l'ivèrn, lo dimenge 20 de genièr.

Vos prepausam aqueste còp de nos acompanhar dins una caminada, dins l'agre de las Encantadas e Enrojadas, menada pel bon pastre Joan-Frederic Brun, aquel pastre que las vegèt  " Las que dançavan dins la lutz"... 

" E subran, enlai,la vegèt. Èra aquí. Subrebèla, polida a ne cridar. De la devistar vos tirava l'alen. La domaisèla èra assetada sus un ròc en riba dau grand riu assecat, dins lo vast silenci brutlant de l'estiu. Son long pèu aviá la color dau blat madur, e lo penchenava amb un penche d'aur qu'escandilhava coma de fuòc a la raja dau sorelh." (Joan-Frederic Brun, Las que dançavan dins la lutz,Trabucaire, 2012)


Marcharem a la descobèrta de las pèiras quilhadas, adralhats pels Sauta-Ròcs: Miquèl Vidal, l'òme qu'o sap tot dels dolmèns a cent lègas a l'entorn, e Josèp Jaudon, lo darrièr enfadat de l'endrech...
E amondaut, "in situ", al còr dau libre de las nautas tèrras, al recanton de quauque pagina de clapasilha e de vent, dins la rega prigonda de las combassas, escotarem Joan-Frederic Brun nos contar las fadas e faire parlar las pèiras e, o sabètz, amondaut, las pèiras parlan en lenga nòstra...

lo dimenge 20 de genièr a 10 oras  (mercé d'èstre a l'ora !)

Rendètz-vos es donat sul plan de la cooperativa de Montpeirós..
Prene l'A750, aprèp Ginhac e lo pont dau Lengadòc, sortida Sant-Andrieu de Sangonís, anar a Montpeirós, la cooperativa vos arrèsta.
Se recamparem aquí abans que de ganhar l'apargament dau Mas de Molís sus la D122, a un quinzenat de quilomètres.

(Pels retardataris se n'i a, traversar Montpeirós en direccion d'Arboràs. Abans que d'arribar a Arboràs, prene la primièra a drecha a l'estatua de la Verge, la D122 e montar en direccion de Pegairòla de Buèja e de la Fònt dau Grífol. Tirar camin fins al Mas de Moulís, fàcia las Lavanhas. Cal pas arribar al Mas d'Aubèrt.)

L'escorreguda serà pas aqueste còp tròp fisica per se poder plan assadolar de las paraulas de lutz de nòstres guidaires. Cal pasmens saupre marchar e poder caminar sus de vials rocalhoses. 3 oras de camin, se las fadas nos esmarran pas cap a quauque calavenc fonsut! Pels gastacamins qu'auràn pas son compte, possibilitat de tornar d'a pè a Sant-Guilhèm dins la vesprada. 

De preveire solièrs montats, per se cobrir que l'èr amondaut sentirà pas a esclaufit, biaça d'esquina plan garnida de manjar e de beure. (l'asso. se carga dau tira-tap). La passejada es evidentament a gràtis.

Entresenhas per mèl o al 04 67 57 32 21. En cas de pluòja o de quicòm 06 28 27 57 73. Se lo temps clar de las encantadas es un pauc dobtós daissarem un messatge dins las boitas mèls lo dimenge de matin al mai tard per dire se la passejada es mantenguda o pas, çò melhor essent de telefonar.