Per l'Egeria que me butèt aquí, sus la tèla,

Quand vendràs vièlha un ser a la candèla,

Te trufaràs pas pus del paure de ieu, Ò malonèsta!

Que te caldrà cavalcar lo teu de monta-mameta!



dimanche 14 septembre 2014

Lo subjonctiu academic

Avètz remarcat tant coma ieu la desaparicion dau subjonctiu dins la lenga francesa. Lo representant mai bèl d'aquel avaliment siaguèt lo cambacort que nos tenguèt luòc de president un temps, lo Sarquonàs, que non jamai ne poguèt pepelejar un, tot mercand de chicanas de formacion qu'èra. Per lo « desdentaire de la paurilha dau país », lo Hollande, es gaire melhor. Coma disiá l'autre, per emplegar lo subjonctiu encara « eût-il-fallu qu'ils le sussent ».

Pasmens lo subjonctiu es lo mòde dau dobte, dels possibles, dau pantais. Un pòble que l'abandona es un pòble que non jamai se torna metre en question, que se limita al real e dins l'afirmacion de se, que s'arrèsta de somiar...
Un pòble sens subjonctiu es un pòble no-future.

Per l'occitan Dieu mercés es pas çò-mèmes, la concordància dels temps s'impausa d'esperela coma dins las autras lengas romanicas. Lo mendre peterrós dau nòstre campèstre o sap : dins sa lenga los umils son los reis !

E se los pesolhs revenguts de nòstre pòble venián, seguissent un còp de mai l'exemple vengut d'amondaut, a o dessoblidar, las acadèmias occitanas mancarián pas de lor i rementar. Que, en mai se'n defendèsson, la nòstra lenga es ara plan aparada per d'acadèmias qu'amagan son nom per espaurugar pas lo pauc de practica que sèm!
D’efièch, se dos sègles abans França, tre 1323, l’occitan aviá son acadèmia, lo Consitòri dau Gai Saber, d’acadèmias, los nòstres papetas rances se ne deguèron passar pendent los sègles dels sègles.

Mas se los vièlhs se son sarrats la talhòla, nos podèm nautres desbotonar la sotaventrièira, a la prima dau sègle XXI, d’acadèmias ne vòs, n’as, ne florís d’en pertot.

2008, lo vièlh consistòri es repiutat e ven l’Acadèmia occitana- Consistòri dau Gai Saber, 2011 vei la creacion oficiala dau Congrès permanent de la lenga occitana, 2014 la reconoissença per la Generalitat de Catalunya, de l’Institut Aranés coma acadèmia e autoritat lingüistica… Ma vièlha tanta Nina disiá, « a tres, la carga i es ». Vos parlarai doncas pas dau Felibritge que, dins son canton, solet, travalha per l’avenidor de la lenga nòstra amb son Consèu de l’escri mistralen.

E ara per ara, qual creire, qual seguir ? Imaginatz lo copa-cap, per un vièlh ase de remonta coma ieu, es qu’aquelas lengas nòstras que van nàisser seràn encara mieunas deman ? Que puòi, se Mistral parlava d’una lenga d’òc unenca, se cada acadèmia fa la sieuna, quant n’i aurà dins cent ans, de lengas d’òc ? Mercé a elas, benlèu, n’i aurà pas pus…

Macarèl, crese qu’ an perduda la trasmontana ! Per un còp -qu’aquò se sap, un còp fa pas puta- poirián pas obrar totes amassa e nos la faRgar la lenga de deman. Qué cèrcan totes aqueles sabentasses dins son anar mortifèr ? Las onors, la glòria dau terraire, o lo costum amb l’espasa per s’entretugar entre eles dins de practicas dobtosas e de bòtas falsièras e foirosas ? O alara, es benlèu lo capèu que lor fa bavarilha, lo bicòrne famós. D’aquò rai, an que de se faire embanar per son òme o ben sa femna, o de me manlevar ma boneta d’ase, que lor prestarai amb gaug.

Almens que siaguèsse la cèrca de l’immortalitat ? S’es pas qu’aquò, lor conselhe de se far naturalizar Setòris, moriràn dos còps en luòc d’un, e ficaràn la patz al paure mond ad vitam æternam. D’ont mai qu’a Seta seràn a bona escòla. Lor vòle tornar rementar las paraulas de l’Escoutaire, lo filosòf dau maset : «  Se degalha mai d’esperit  dins una setmana sus los queis de Bòsc, de la Marina o au Bordigon, que dins cent ans a l’Acadèmia Francesa ! »*

Lo sol e unenc Montamametas


·         DEZEUZE Francés, « l’Escoutaire », Couma se ritz dau Vidourle a l’Erau, F. Dezeuze editou, Mount-Peliè, 1925