Per l'Egeria que me butèt aquí, sus la tèla,

Quand vendràs vièlha un ser a la candèla,

Te trufaràs pas pus del paure de ieu, Ò malonèsta!

Que te caldrà cavalcar lo teu de monta-mameta!



lundi 25 avril 2011

Gardarem lo caçolet, o farem tot petar!

   L'autre jorn vegèri un amic que veniá d'èstre papeta pel primièr còp. Aquò, o cal dire te tomba dessús sens te demandar ton vejaire e mai segurament que la canhòta bèla dau lotò, per pauc qu'ajas emplenada una grasilha de naissença, a la comuna, un vintenat d'ans per abans.
- Alara, i vau, alara content d'èsser papeta?
- Òc-ben, mas çò que me fai susar es d'èstre, ara per ara, marridat a una mameta...

   Malurós, de qu'aguèt pas dich davant ieu l'aparaire primièr de las mametas!! Ieu que me fau una fèsta cada còp que ne vesi espelir una de nòva, que n'avèm mestièr, qu'a la longa las ancianas se gastan e venon ranças. A ieu que faguèri "Ràdio Mametas", a ieu que butèri la crida bèla aicí meteis de "Gardarem las mametas!" 

   De que me venguèt pas dire aquel amòrri, aquel innocent de Niana, a ieu lo militant de la primièra ora pels dreches de la mameta. Ba sabètz lo principi de mametetat:
- Totas las mametas naisson al mametum liuras e egalas en dreches.

   De segur, anatz dire qu'aquò m'es aisit, que seriái colhon d'escopir dins la sopa, de tugar la mameta de la retirada daurada, de mossegar la popa que me noirís amai siágue rafida e passida. Verai, mas de qu'i pòdi se siái enamorat a de bon de las mametas?

   Pasmens,... pasmens de còps, la mameta me pren la tèsta!...


   O avètz remarcat, basta de metre un carri sus la plaça dau vilatge, e las mametas, amai se sabon pas encara onte va lo carri s'afanan per montar. La mameta contemporanèa quand es pas davant los fuòcs de l'amor a lo fuòc endacòm mai per s'anar espacejar. E, que las cambas li fagan mal o pas, l'auça, l'auça la cambeta, la nineta, per pojar sul nauçapè de l'autobús.

   Dins mon mestièr de barrutlaire, de rebalaire, quand n'ai un sadol de mon de qué dau cada jorn, tapenada, adòba de singlar, brasucada de muscles, crostada de fricòt d'escobilhas, aurelhetas,... m'agrada de m'encanalhar lo gargalhòl, prèsi l'aventura culinària, aimi de tastar a las cocinas exoticas dels paises que nos enròdan.
   Conoissi un estanquet sul pòrt de La Ciutat que me servís una bolhabaissa de primièra, se monti en Cevenas me confli de tripons a las castanhas e als cèps, de cagaraulas o de brandada dau costat nimesenc, e quand passi Erau manqui pas cada còp de m'engolir un caçolet que ne siái agromandit.

   E es aquí lo picar de la dalha.

   O sabètz que la Santa-Verge venguèt a Lorda per dire que la lenga nòstra es la lenga oficiala dau Paradís. Se la maire parla Bigordan aquò vòl dire que l'occitan es la lenga mairala de Dieu, pas mens.
   Diguèt tanben un parelh de causas e mai que mai, cresi, de faire peniténcia. Çò que fa que, quand los carris claufits de mametas passejairas s'adralhan cap a Lorda, abans que d'anar faire peniténcia una setmanassa, fan estapa long dau camin per s'emplenar l'esquipòt. E l'autre jorn quand m'arrestèri a Castelnòu d'Arí per endavalar un caçolet plan susat, al volant de ma veitura, las mametas golafras m'èran passadas davant. N'i aviá pas pus!
   Es verai que lo caçolet es de bona mangisca per las mametas, ten al ventre e cal pas tròp mastegar per aquelas qu'an de problèmas de dentièrs. Mas ont anam se las miliassadas de mametas nos tiran lo caçolet de la boca! Quina insecuritat dins nòstra societat! Cal que tot torne per çò que tot s'engruna. Ont anam!

   La mameta me pren la tèsta e se lo manja mon caçolet, alara vòli cridar:

Gardarem lo caçolet o farem tot petar, ... amai las mametas!

dimanche 17 avril 2011

Lo "ring" o the circulada

   Un còp èra, la prima vesiá se voidar las glèisas triomflantas pel campèstre dins de processions interminablas, dichas de las Rogasons. Peta-candèlas, tanècas, beatas, manja-paters e manja-bon-Dieu, tot lo bon pòble apapesit airejava sas pregàrias a las croses dels camins, croses que son totjorn quilhadas a cada sortida de nòstres vilatges.
   Aquí lo capelan presicava e puòi, amb son asperson, benesissiá las tèrras e las culhidas a venir. Se caliá petaçar per que benesiguèsse dins la bona endrechièra, dau costat de nòstras vinhas mas sens que se sarrèsse de tròp, per pas, qu'amb son aiga-senhada, nos las empeguèsse de mildió!

   Es d'aquel temps que nos ven l'istòria famosa dau pichòt enfant de còr que, amb la crotz que portava, agantava las brancas nautas d'un cerièr, comolas de fruchas maduras, per se'n conflar el e sos acolits de collègas, dins lo temps que lo capelan predicava. E lo Soissa, lo cap de procession de lor tombar dessús:
- Maluroses avètz pas vergonha de manjar de cerièras dins lo temps de la pregària? Es un pecat gròs!
- Es pas un pecat qu'es lo bon Dieu que nos las a fach passadas!
Dins lo temps dau repotegal lo capelan, lo Sant-Solelh e tota la còla avián tirat camin, e l'autre de se calcinar mai:
- Ane, despachatz-vos que lo bon Dieu es als diables!!!

   Uòi es quicòm mai. Un autre dieu es a l'onor: Bacus. Los paísans d'en çò nòstre an solfinat la combina per crebar pas, e vesèm florir d'en pertot de circuladas vinhaironas. Te fan d'estands al mitan de las vinhas, espacejats los uns dels autres de quauques quilomètres, amb de mangiscas bonas e las bevendas que cal per las empassar.
   Aquí, per salivejar, los amusacaisses e los muscats umoroses; un pauc pus luònh lo cauquilhum e lo picapol, per tugar lo verm; las ensaladas per se lavar las bocas, las carnsaladas e lo rosat glaçat; los peisses e los blancs secs; lo trauc dau mitan a la fina dau lengadòc; los mata-fams e los roges ufanoses, per pas que la pèl dau ventre se pegue a l'esquina; los cabecons e los vins fustejats, lo rebalum e aquel que petoneja per faire Dieu de son ventre... E ne passi.
   Un fum de suedeses, de francimands, d'alemands, d'angleses, a fòrt poder de crompa, se marcan per faire lo "ring" es aital que dison circulada aqueles colhons dau Clapàs. Contra un planh-ponh de pecunhas, armats d'un veire e d'un capèl de palha, tot aquel mond de l'ubac començan son camin de crotz, estacions a cha estacions. Seguisson lo cairrairon que serpateja mitan las vinhas biodinamicas, de mai en bio e de mens en mens dinamicas, que te fan de vin de garda a trente-uòch euròs la botelha. A n'aquel prètz gardatz-lo!

   E lo solelh plomba e tusta suls tastaires que s'ensolelhan, las cigalas embriagadas de chuc cantan per aqueles que s'encigalan. N'i a que broncan, d'autres que s'aplatussan. La sèrp dels encapelats fa de mai en mai de ziga-zagas. Quand se'n van semblan que se'n tornan, an perdut lo nòrd a de bon, a jamai e per totjorn. Son assadolats, enchusclats, encatarinats, pintats, enchichorlats, bandats, petats, empegats...

   Al pus prigond de las blacas, dins l'ombra fresca, los vinhairons comptan la recèpta.

lundi 11 avril 2011

La Meteòc

   Nòstra lenga d'òc es claufida de reprovèrbis meterologics emplenats de sapiénçia coma:

Se bufa lo vent dau costat de Fukushima,
Pren ta banasta e vai te'n campairolejar.


o encara:

Se vòs mentir, parla dau temps.

   E ben, messorguièr coma un desrabaire de dents es aquò que me prepausi de far, dins aquela: de vos parlar de la pluòja amai del bèl temps. E se los ancians avián ressorças a n'aquelas dichas claufidas de saviesa e de còps comolas de colhonitge, per s'ensajar a endevinar lo temps que fariá, es qu'avián pas luònh se'n manca los mejans de l'omotecnicus que sèm.

   Ara basta de quichar sul boton del fenestron per prene lo temps. Es mai aisit que de dobrir la fenèstra per agachar lo cèl! Solament dins la doça França escanaira, tot es centralizat amai la meteò que te dona lo temps de París e un enrabolhament de las tendéncias, sens tròp de precisions, a l'entorn de la vilassa. Semblariá qu'en França n'i aguèsse pas qu'una!
   Quand son en vacanças los parisencs o que van passar sas dimenjadas endefòra avèm drech a una atencion particulara per las cances: montanha o ribas de mar. Pas mai.

   Alara al país cadun de se petaçar a son biais. Conoissi un papeta que s'es abonat al satellit pas que per aquò. Agacha de longa la cadena meteo e quand vei bolegar l'anticiclon lo va cridar sus la plaça, als quatre vents.

   Mai encara. Un jorn a l'ostal, te vegèri lo paire, qu'agachava Roland Garròs sus la television. Imaginatz mon espant, el que sap pas solament las règlas dau tenís.
- E ben, de qué fas aquí, plantat coma un pòrre, a agachar aqueles pelucres?
- Amai que me'n fotes d'eles, agachi lo temps que fa a París. Vèses plòu. An sortit los tendolets. Aquò vòl dire qu'al nòstre Tarrau se va levar e que poirai anar sulfatar!

   Urosament i a l'internet. Per nautres, al vilatge aviam fins ara, sonque lo debit bas. Lo debit bèl èra reservat a la sèrva d'aiga dels cagadors e encara abans que lo departament nos venga pompar la sorga e raubar l'aiga per asaigar de pelencs angleses dins los giratòris dau Clapàs, angleses atanben.
   Ara per ara nos an quilhada una antena debit-naut amont lo puòch, antena que marcha a l'energia solara. Solament aqueles cagadurs an pas installat pro de captors fotovoltaïcs, çò que fa que quand i a pas de solelh, i a pas internet. Doncas, agacham sus internet la meteo per saupre se l'endeman internet marcharà. Per poder agachar la meteo!

   N'i a un qu'es al fial mai que nautres, es lo Sarkò. El, sap ja, de meses abans que se va prene una raissa, un lavaci dels bèls per las eleccions venentas. Doncas a fach l'estòc de parapluòjas, per metre sa cata-banhada de Carla a l'abric, a 7000€ l'exemplari. Es lord que fa plòure! A n'aquel prètz se seriá poscut crompar una vèsta granda, una levita impermeabla!
   Se ditz, qu'aqueles amòrris de Cherborg, que li vendèron los parapluòjas, an per los ensajar, escampat dessús de bolas de petanca. Sarkò dejós fasiá lo bochon, lo let!
   L'an sonat Para-Pactum lo parapluòja. Para-Colhon òï! Qu'es plan conoscut que tojorn los atemptats se fan a la bola de petanca!

   Farà lèu un an que los bèlgas, que son pas tant piòts que çò que semblan, se passan de governament. Macarèl! de qu'esperam per faire coma eles. Coma o faguèt en son temps l'inventor dau paracasuda, lo Sebastian Lenormand, vos prepausi d'escampar lo Sarkò per la fenèstra de la tòrre de la Babòta, amb son parapluòja, per veire se s'es pas fach engarçar pel mond de Cherborg que sèm encara un còp nautres que pagam!

   E òc, coma o disián los ancians:
Plòu totjorn suls banhats !