Per l'Egeria que me butèt aquí, sus la tèla,

Quand vendràs vièlha un ser a la candèla,

Te trufaràs pas pus del paure de ieu, Ò malonèsta!

Que te caldrà cavalcar lo teu de monta-mameta!



jeudi 12 septembre 2013

Los escupeires de vin !

« I a mai de cançons dins un veire de vin
que dins tota l'aiga de la ribièra »

Una dicha que m'agrada que non sai e que fa de mos amics vinhairons los compositors d'una simfonia que sols pòdon far bescantar los engodofats de la mina de cagaires, los beveires d'aiga qué ! Vision simplòta e dualista d'un cataròt pas tròp coquinàs que manquèt son catequisme, lo vin consolament divenc que regaudís los còrs de la femna e de l'òme per los tornar emparadisar lèu-fach, plan fach, e l'aiga trebola de las prigondors abissalas per los negar de desesper.
Siái dau país que senhorejavan los Mèstres de la vinha. De totjorn plantats dins sa tèrra, macats de sas luchas o de glòria aureolats e que dempuòi 1907 aprestavan dins las tinas de la republica, lo vin de la revolucion sociala, aquel que deviá sauvar lo Miègjorn.*
De mond bèls que tenián en mai la clau de sa vinha, aquelas de sa cultura e de sa lenga !
Fins a uòi...

Me fasiái sus vautres, paures vinhairons venduts, plan d'illusions. Siái tombat de cuol, dins una cava cooperativa de la region davant lo vin de la vergonha. « Montpel' » li dison. Cantina de color, etiqueta brancada, e per espintar d'a fons lo clavèl de ma crucifixion l'eslogan en angliche coma se deu : « just drink it ! »
Ja lo biais d'ara que nos ven d'amondaut de prononciar « [Mon-pə-lie] » en luòc de « [Munpe'ʎɛ] » m'engertava bravament, 'maginatz [Mon'pɶl], siái a racar aqueste vin que jamai beurai !
Aprèp lo vin de mèrda de l'autra colha, que pòrta tan nautas las colors dau Lengadòc, avèm tocat la raca. De cons que viran e una colha que trabuca fan lo parelh, son polits los vinhairons d'Erau !

Los gardians de la Causa, pas mai que mercants dau Temple, que fan la puta sul mercat internacional e de rosat amb de pompelmosses, de mond que d'un maset de vinha se'n fan un castèl d'etiqueta e d'un riu merdanson, que ribeja sos tenements, una particula. De mond de farlabica que foton d'estelas de fusta dins son vin de menusariá, de mond que bevon d'aiga dins son cada jorn e que tastan las redoléncias de banana, de regalécia o de fruchas rojas, lo det menèl quilhat, en francimandejant e en escupissent...

Mesfissatz-vos dels escupeires de vin...

Mas sabe un domèni, aval, dau costat de Sanch-Inhan, qu'an escalprada sus la botelha una crotz occitana, benlèu per los avugles, mai probablament per los bandats a clau, per trapar tot còp, a paupas, un vin que t'ensolelha dins ta lenga.

Lo Montametas

  • Los eslogans de 1907 portavan : « Dins la tina de la Republica, preparatz lo vin de la revolucion sociala ». « Lo vin sauvarà lo Miègjorn, lo Miègjorn sauvarà lo vin ».


 Bad, pas plan...


Aquí òi !!!!

vendredi 23 août 2013

Te cau pas beure

Passat ièr, davalère a la Condamina dau papeta, petaç de vinha dau costat de la comba escura, per faire quauques escaucèls a las porretas que crenguèsson pas la secada. Ère aquí atrabalhit a passar las bimarèlas dau capmartèl que m'arriba pel camin romieu un crane marchaire que, per ma fe, me semblava d'aver la camba mòla.
Un vintenat d'ans, « decatlonizat » de cap-a-cima, encapelat a la Indiana Jones d'un capèl desbolinat de tela caqui, de la cauças cortetas e dels pompils borruts, solièrs montats de la marca Quesusar, d'aqueles que te confisson los pès, e baston de caminaire en alu, telescopic coma se deu.
D'aquelas idòlas ! Qu'aiman mai, per se faire cana, de faire trimar de pichons chineses dins de talhièrs insalubres e d'ablassigar la planeta que de se copar un pal de castanhièr o d'anar quèrre una d'aquelas rasigas de bois que s'i pèrd la man coma sul còs de l'aimada...

Mon Indiana s'arrèsta, s'agremolís davant Cocorèl, lo riusset que passa aquí, emplena sa gordeta que portava en bricòla e va per beure.

- Joine, que te li fau, te cal pas beure d'aquela aiga! Ailamont darrièr la cança i a lo prat e dins lo prat i la manada dau Cristòu, amb los buòus, un cinquantenat, qu'an cagat dedins lo riu. E puòi i a los chivaus, de Camargues ufanoses e plan tenguts, te prègue d'o creire, eles tanben an cagat dedins lo riu. E vèses, darrièr la mata d'ausina, aval, aquela blaca d'aquí, i a lo tropèl de fedas dau vièlh Gonèl, l'autboissaire. Bedigas, anhèls, parròts e mai las cabras e los bocs, tot aquel mond, sens te parlar de la feruna, cagan dedins lo riu!

Monsieur, ne pourriez vous pas je vous prie vous exprimer en bon français, je suis Parisien et je ne comprends pas votre patois.

- Pichòt, bois doucement, elle est fraîche !



jeudi 15 août 2013

A la ceba, a la ceba !

Paures mond d'amondaut, bodenfles e uflats de jactància, femnas e òmes de la Cort, que nos avètz tot raubat e que venètz vacanças sonadas quistonejar vòstra talhon de solelh.
Paures mond d'amondaut qu'avètz pas res comprés.
   Pasmens aquò peta e crèba los uòlhs que sètz pas coma nautres.

   Vos parle pas de las caricaturas de magazinas, que vos vòlon totes, grandasses montats en espargue, pingas despenja-figas, blonds dels uòlhs blaus e nautres pichons morrenègres rabassets e peluts. Un francimand seriá pas qu'un bastard de viquing e un occitan un arabi tombat de chivau a Peitius ?
   D'aquò, vos l'acòrde, se'n fotèm coma de l'an quaranta o dau pandorèl de la primièra camisa de la paura ma Tanta Nina.

   Passarem lis tanben sus las termièiras que vòstras administracions successivas an fotudas a las nòstras pòrtas : aquí l'Ubac, aquí lo Miègjorn, vautres amb l'estela roja sus la placa de la veitura per afortir que sètz l'Iscla de França, l'embonilh de la Tèrra tota, nautres amb lo pegasolet Macarèl, roge atanben, per vos ensenhar ont vos cal tombar las cauças...
La cançon ditz que de frontièra, i a pas que la musica d'una lenga vièlha que se vòl pas calar. Las frontièras son pas mai que dins la tèsta e l'olivièr qu'o sap plan monta cada jorn un pauc mai cap al Nòrd.
   Aquò rai.

   Çò que crèba los uòlhs, la diferéncia etnica fondamentala, gause pas dire lo trach racial, es endacòm mai, es dins la ceba ! Se tu te'n vas un jorn cap al Nòrd, e se capleugièr as pas presas tas precaucions, paure de tus, ne vas passar de marridas. Amondaut, ges de cebas doças mas d'onhons jaunasses que te desplantan las glandolas dins lo fons de la garganta, t'empudessinan lo buf per lo Sant-Clame dau jorn e de la nuòch, te fan plorar a ferratasses coma la trelha muscatièra podada d'abriu, e qu'en mai d'aquò te flancan una caganha de competicion !

   Coma lo vas regretar lo país de Lesinhan, e sa ceba doça coma lo pan, coma te vas languir de Sant-Marcial e de sa ceba que se manja sens sal ! Te veiràs en sòmis a cebejar amb la Catinon, al país de Sent-Lis, Minjacebas, o per gostar un plaser lo cal plan partejar o a dançar amb ela sus l'èr conogut : « La ceba, la ceba es aquò que m'agrada... »
E ròda que rodaràs, tot çò que manja ceba, va cridar seba e tornar davalar lèu-lèu.


   Paures mond d'amondaut, se la vida es una ceba per nautres, doça e nolenta, e qu'es de bon de plumar, per vautres, pecaire, dins la freg e las nèblas, es pas qu'un onhon, pèl a cha pèl, sètz e seretz totjorn a plorar.



dimanche 23 juin 2013

Total Festum, 29 de junh, Argelièrs d'Erau

Es mai l'ora de la Fèsta Occitana grandarassa dedicada a Max Roqueta dins son vilatge d'Argelièrs. Ne traparetz totes los detalhs (fòtos, presentacion de las intervencions,...)  e mai encara sul blòg novèl de l'associacion La Campana de Niana, o l'almanac de la Roquetiahttp://lacampanadeniana.blogspot.fr/



29 de junh de 2013, TOTAL FESTUM a Argelièrs


 
DINS LAS PIADAS DE MAX ROQUETA

a Argelièrs d'Erau (34),

Dissabte 29 de junh de 2013

Fèsta occitana en omenatge a Max Roqueta e a sa lenga

Sala Verd Paradís:
Mòstras / 
« Lo silenci de l'èrba », passejada poetica dins l'òbra de Max Roqueta e fòtos de Silvia Berger

« Lo Dire Amorós » dau CIRDÒC. Ramelet de poesias amorosas occitanas, tèxtes d'Ives Roqueta, pinturas de Pèire François.

Venda de libres per l'IEO.

10H : « Max Roqueta, Prince de las èrbas lentas » per JosianaUBAUD.
Passejada botanica, a l'entorn de la sala Verd Paradís.

12H30 : Inauguracion de la segonda jornada Max Roqueta.
Aperitiu en cançon amb « Lo Pegomàs », Passaires de cultura occitana, còr d'òmes polifonic. 
Poèmas de Max Roqueta per de calandrons de Ginhac.

Brasucada de muscles et repais partejat, cadun pòrta quicòm.

14H30 : « TROBAR, PASSAR, RENÀISSER » per Joan-Marc VILANÒVA
« De l'An Mil als Temps Modèrnes, la corsa bartassièra de l'Occitan pels camps de l'Istòria » Conferéncia acompanhada d'un diaporama.

16H : « D'Òc e d'Òlt » Patric DELMAS e Gerard ROUSSILHE
un parelh de contaires, una cordelada de contes a l'encòp risolièrs e dolents.

17H45 : Corala Nadalenca, Pegomasses.

19H : Repais assegurat per lo cercle occitan Max Roqueta.

22H : au « Plas », fuòc de la Sant Joan d'estiu e balèti Queb'òc amb « Biscam pas »Còr occitan de Sant-Guilhèm .

Contacte : cercle.occitan.max.roqueta@gmail.com - 04.67.57.32.21 - 


dimanche 28 avril 2013

My pub in Gaillimh

Mot de desencusas per aver fach petar la manif. roergassa e l'omenatge Sautaròc a Max Roqueta, e per me faire perdonar, dos mots per subreviure en tèrra gaelica:

PUB prononciatz [pɔb]





and GUINNESS (aquò tot lo mond o sabon dire)


dimanche 31 mars 2013

L'ase e lo capelan

Cada annada quand desbarca la toristalha de massa, fai bon de se trapar entre nautres, amondaut, luònh dau vilatge e de la chormassa, per manjar la pascada sautaròca. Mas, ongan, lo capelan occitanista dau bot dau mond vendrà pas...


Un brave capelan, agent pregat tot l'an
Se trapèt empachat de Pascas l'endeman,
E non posquèt acompanhar lo seu tropèl,
Penecar pels calhaus per se ganhar lo Cèl.
Lo camin es estrech, que poja a l'Ermitatge
Monta, davala, es long de tant de lègas,
L'an davant, s'i espatarrèt, faguèt fracatge
Mas d'i tornar ongan, n'aviá la petelega!

Pasmens lo medecin siaguèt mai que clar:
- Demoratz a Gelòna o vos anatz tugar!
Sètz fotut, sètz plegat, vos caldriá arrestar,
Lo mal d'òsses, los agacins, brèu lo grand atge
Sètz dins un parelh d'ans prèst per lo repapiatge.
- Mas mas fedas perdudas, me las cal menar.
- Vòstr' Bon Dieu es un mèstre pièger que Sarquo,
Pels seus ges de retirada, ges de repaus.

Lagremas dins los uòlhs, lo sant òme vegèt
Totes sos parroquians, quand lo diluns venguèt
Biaças en bricòla, prene lo naut camin.
Un ase, pietadós, de plan bona esquina
Venguèt a l'òme e de sa polida mina:
- Ai carrejada Maria emprenhada,
Per lo caufar, sus l'enfant polit ai bufat,
Ane! Zo! A caval qu'anam mancar la fin.

Barlinga, barlanga los vaquí totes dos
Afrairats que non sai, amics, companhs, uroses
Se conois pas pus de l'ase, dau capelan
Lo de raça asina e lo de la latina.
Mas passada la crotz 'maginatz son espant
Amondaut lo mond avián voidat las tinas,
Cantavan, pintats, de Dieu la granda glòria,
D'Osannàs enchichorlats amb d'Alleluias!

Lo revelh de l'infernala tica-taca,
Sus la taula de nuòch picant a grand martèl,
Desperta subran, al còr la tifa-tafa,
Lo capelan, las tressusors long dau rastèl;
Banhat, trempa, tot lo lièch amai los lençòls,
La boca empastada, la tèsta que li dòl.
- Mea Culpa, mon Dieu ai tastat tròp de vin
Ai pregat un pauc tròp vòstre Sant-Adornin. 

De moralas, causiretz, que me siái pensat,
Vos faire bon pès, n'i a doas, plan pesat:
"Quand lo cat pòt pas èstre al mitan dels canhòts,
Aqueles d'aquí dançan e se meton pelhòts!"
La segonda mai evangelica nos ditz:
"Mèfi que se lo canton de l'uòlh te prusís,
Çò que prenes per una palha quissonada,
Es benlèu una  plan bèla fusta amagada."


dimanche 17 mars 2013

Habemus magret !



   Coma totes los Occitans, ieu, siái de la gola. Valent a dire qu'aimi de manjar bon e de beure ben, o dich d'un autre biais, de trissar gras e de chimar pur. E vaquí mas soscadissas de uòi, davant mon de-qué dau cada jorn, la sacrosanta grasilhada dominicala e lo fum de mos magrets qu'èra a s'enlairar coma mon pantais cap al vilatge : negre quand lo gras èra virat cap a la brasa, blanc quand èra lo magre que se cosiá dapasset.
« Pas que de solfinar la redoléncia de çò qu'es a se còire, lo mond van saupre de segur que manjam occitan ! »
   E de rasonar, en me disent que se los cardinals, l'autre jorn, avián fach aital, serián pas estats obligats d'empudesinar d'un fum negrós e ofegant lo cèl de la Vila Eternala qu'aviá pas besonh d'aquò, de cavar un pauc mai la colca d'ozòn, e d'aumentar l'efièch de tabernacle sus lo planeta.
   Se seriá poscut aisidament, a mon sens, codificar lo fum, pas que per nòstres amics los bòrnis dels dos uòlhs o per aparar un pauc los bronquis dels corts d'alen e dels estofegaires que n'i de mai en mai, un fum, me siái daissat dire.
 "Lo paumon, que vos disi, lo paumon!!! 

   L'eleccion d'un papa occitan se seriá poscuda senhalar per un fum de magret, s'èra sortit dau Sud-Oèst, de costèla de feda per un de la Gavachia, o de sardinada per un Setòri o un Marselhés. Los sepions aurián dich, mai segurament qu'un fumigèn empoisonaire, lo papa catalan, lo shit-burger a la brasa lo Nòu-Mond e çò que nos espèra, los espaguètis tras qu'al dente, un dur de la Curia. 

   Mai, lo cardinal cap-grasilhaire auriá pogut matisar l'informacion. Un plan-ponh d'espècias nos auriá anonciat l'endacòm e l'aventura, lo fenolh a bodre l'eleccion dau Bordalés Ricard 51, l'olor de la merguèz auriá dich un papa dobèrt per un raprochament amb l'islam, lo rabinat un integrista de la plena pèl! 

   Per se'n tornar cap al nòstre Francés-lo-novèl, bastava de brasucar un bife de lomo o un bife de chorizo, e, ita missa est, èra blat ensacat! A la condicion de pas se servir, evidentament, a cò de Spanghero, pecaire, per defugir lo m'as-colhonat-quand-t'ai-sentit! 
   
   En mai, ba sabètz tant coma ieu que Dominus Vobiscum a pas jamai patit! Doncas un còp ensenhat al mond tot, urbi et orbi e tutti quanti, pel fum passejaire, la novèla eleccion, un còp acabat lo pichon torn sul balcon per se metre en boca e salivejar un pauqueton, lo recapte per assadolar totes aqueles prelats, tant atalentats que te manjarián un curat farcit d'ostias, seriá ja alestit per festejar lo papa novèl melhor qu'amb de regardèlas!. 

   E puòi o cal dire, escrivent aquò, me trachi que sèm nautres los mèstres de la grasilhada, benlèu quauque eiretatge catar?, e que nòstras especialitats son de luònh las melhoras. Tot çò que cal per influenciar la jurada dau conclave!
Mas per çò de la clau, es una autra istòria.


jeudi 14 février 2013

Viralenga Clapassièr

Uòi, las galinas an fach uòch uòus!

Aquela o aquel, qu'es pas dau País-Bas e que capita d'o dire dau primièr còp e sens broncar, li pagui la pascada!

samedi 12 janvier 2013

Las que dançavan dins la lutz



E per començar, la vos sovetam a totes plena de contentament e de bonaür perfièch, la novèla annada de 2013, polida e plan granada.

E se volètz semenarem amassa d'unas granas occitanas que la van comolar...
L'una d'aquelas, grelharà, non pas sus la talvera, mas sul causse rocassut de Serrana, la setmana que ven dins lo plen de l'ivèrn, lo dimenge 20 de genièr.

Vos prepausam aqueste còp de nos acompanhar dins una caminada, dins l'agre de las Encantadas e Enrojadas, menada pel bon pastre Joan-Frederic Brun, aquel pastre que las vegèt  " Las que dançavan dins la lutz"... 

" E subran, enlai,la vegèt. Èra aquí. Subrebèla, polida a ne cridar. De la devistar vos tirava l'alen. La domaisèla èra assetada sus un ròc en riba dau grand riu assecat, dins lo vast silenci brutlant de l'estiu. Son long pèu aviá la color dau blat madur, e lo penchenava amb un penche d'aur qu'escandilhava coma de fuòc a la raja dau sorelh." (Joan-Frederic Brun, Las que dançavan dins la lutz,Trabucaire, 2012)


Marcharem a la descobèrta de las pèiras quilhadas, adralhats pels Sauta-Ròcs: Miquèl Vidal, l'òme qu'o sap tot dels dolmèns a cent lègas a l'entorn, e Josèp Jaudon, lo darrièr enfadat de l'endrech...
E amondaut, "in situ", al còr dau libre de las nautas tèrras, al recanton de quauque pagina de clapasilha e de vent, dins la rega prigonda de las combassas, escotarem Joan-Frederic Brun nos contar las fadas e faire parlar las pèiras e, o sabètz, amondaut, las pèiras parlan en lenga nòstra...

lo dimenge 20 de genièr a 10 oras  (mercé d'èstre a l'ora !)

Rendètz-vos es donat sul plan de la cooperativa de Montpeirós..
Prene l'A750, aprèp Ginhac e lo pont dau Lengadòc, sortida Sant-Andrieu de Sangonís, anar a Montpeirós, la cooperativa vos arrèsta.
Se recamparem aquí abans que de ganhar l'apargament dau Mas de Molís sus la D122, a un quinzenat de quilomètres.

(Pels retardataris se n'i a, traversar Montpeirós en direccion d'Arboràs. Abans que d'arribar a Arboràs, prene la primièra a drecha a l'estatua de la Verge, la D122 e montar en direccion de Pegairòla de Buèja e de la Fònt dau Grífol. Tirar camin fins al Mas de Moulís, fàcia las Lavanhas. Cal pas arribar al Mas d'Aubèrt.)

L'escorreguda serà pas aqueste còp tròp fisica per se poder plan assadolar de las paraulas de lutz de nòstres guidaires. Cal pasmens saupre marchar e poder caminar sus de vials rocalhoses. 3 oras de camin, se las fadas nos esmarran pas cap a quauque calavenc fonsut! Pels gastacamins qu'auràn pas son compte, possibilitat de tornar d'a pè a Sant-Guilhèm dins la vesprada. 

De preveire solièrs montats, per se cobrir que l'èr amondaut sentirà pas a esclaufit, biaça d'esquina plan garnida de manjar e de beure. (l'asso. se carga dau tira-tap). La passejada es evidentament a gràtis.

Entresenhas per mèl o al 04 67 57 32 21. En cas de pluòja o de quicòm 06 28 27 57 73. Se lo temps clar de las encantadas es un pauc dobtós daissarem un messatge dins las boitas mèls lo dimenge de matin al mai tard per dire se la passejada es mantenguda o pas, çò melhor essent de telefonar.