Per l'Egeria que me butèt aquí, sus la tèla,

Quand vendràs vièlha un ser a la candèla,

Te trufaràs pas pus del paure de ieu, Ò malonèsta!

Que te caldrà cavalcar lo teu de monta-mameta!



lundi 11 avril 2011

La Meteòc

   Nòstra lenga d'òc es claufida de reprovèrbis meterologics emplenats de sapiénçia coma:

Se bufa lo vent dau costat de Fukushima,
Pren ta banasta e vai te'n campairolejar.


o encara:

Se vòs mentir, parla dau temps.

   E ben, messorguièr coma un desrabaire de dents es aquò que me prepausi de far, dins aquela: de vos parlar de la pluòja amai del bèl temps. E se los ancians avián ressorças a n'aquelas dichas claufidas de saviesa e de còps comolas de colhonitge, per s'ensajar a endevinar lo temps que fariá, es qu'avián pas luònh se'n manca los mejans de l'omotecnicus que sèm.

   Ara basta de quichar sul boton del fenestron per prene lo temps. Es mai aisit que de dobrir la fenèstra per agachar lo cèl! Solament dins la doça França escanaira, tot es centralizat amai la meteò que te dona lo temps de París e un enrabolhament de las tendéncias, sens tròp de precisions, a l'entorn de la vilassa. Semblariá qu'en França n'i aguèsse pas qu'una!
   Quand son en vacanças los parisencs o que van passar sas dimenjadas endefòra avèm drech a una atencion particulara per las cances: montanha o ribas de mar. Pas mai.

   Alara al país cadun de se petaçar a son biais. Conoissi un papeta que s'es abonat al satellit pas que per aquò. Agacha de longa la cadena meteo e quand vei bolegar l'anticiclon lo va cridar sus la plaça, als quatre vents.

   Mai encara. Un jorn a l'ostal, te vegèri lo paire, qu'agachava Roland Garròs sus la television. Imaginatz mon espant, el que sap pas solament las règlas dau tenís.
- E ben, de qué fas aquí, plantat coma un pòrre, a agachar aqueles pelucres?
- Amai que me'n fotes d'eles, agachi lo temps que fa a París. Vèses plòu. An sortit los tendolets. Aquò vòl dire qu'al nòstre Tarrau se va levar e que poirai anar sulfatar!

   Urosament i a l'internet. Per nautres, al vilatge aviam fins ara, sonque lo debit bas. Lo debit bèl èra reservat a la sèrva d'aiga dels cagadors e encara abans que lo departament nos venga pompar la sorga e raubar l'aiga per asaigar de pelencs angleses dins los giratòris dau Clapàs, angleses atanben.
   Ara per ara nos an quilhada una antena debit-naut amont lo puòch, antena que marcha a l'energia solara. Solament aqueles cagadurs an pas installat pro de captors fotovoltaïcs, çò que fa que quand i a pas de solelh, i a pas internet. Doncas, agacham sus internet la meteo per saupre se l'endeman internet marcharà. Per poder agachar la meteo!

   N'i a un qu'es al fial mai que nautres, es lo Sarkò. El, sap ja, de meses abans que se va prene una raissa, un lavaci dels bèls per las eleccions venentas. Doncas a fach l'estòc de parapluòjas, per metre sa cata-banhada de Carla a l'abric, a 7000€ l'exemplari. Es lord que fa plòure! A n'aquel prètz se seriá poscut crompar una vèsta granda, una levita impermeabla!
   Se ditz, qu'aqueles amòrris de Cherborg, que li vendèron los parapluòjas, an per los ensajar, escampat dessús de bolas de petanca. Sarkò dejós fasiá lo bochon, lo let!
   L'an sonat Para-Pactum lo parapluòja. Para-Colhon òï! Qu'es plan conoscut que tojorn los atemptats se fan a la bola de petanca!

   Farà lèu un an que los bèlgas, que son pas tant piòts que çò que semblan, se passan de governament. Macarèl! de qu'esperam per faire coma eles. Coma o faguèt en son temps l'inventor dau paracasuda, lo Sebastian Lenormand, vos prepausi d'escampar lo Sarkò per la fenèstra de la tòrre de la Babòta, amb son parapluòja, per veire se s'es pas fach engarçar pel mond de Cherborg que sèm encara un còp nautres que pagam!

   E òc, coma o disián los ancians:
Plòu totjorn suls banhats !

Aucun commentaire:

Enregistrer un commentaire