Per l'Egeria que me butèt aquí, sus la tèla,

Quand vendràs vièlha un ser a la candèla,

Te trufaràs pas pus del paure de ieu, Ò malonèsta!

Que te caldrà cavalcar lo teu de monta-mameta!



mercredi 29 décembre 2010

Lo R. dels R., R., R., R., R., R., R.

Èrem set.
   Set amics a se recampar dins la jaça vièlha ennaut la comba romegosa. Èra una nuòch sens luna, benlèu per la Sant-Romieg, fa un an, benlèu mai. (Me rementi pas exactament e nòstres remembres s'endevenon pas aquí dessús...)
   Coma que ne vire, aquesta nuòch que vos ne parli, avèm trapat al fons de la darrièra cantina de Sanch-Inhan coma una belugueta, coma una farfantèla, e avèm decidit coma lo P. de Garròs o faguèt un còp èra, d'aplanponhar la causa damnada de nòstra lenga mespresada. Es alara qu'avèm fondat nòstre partit politic:


Lo R. dels R., R., R., R., R., R., R.
Lo Rassemblament dels
Reborsièrs,
Renaires,
Ronchonaires,
Rospetaires,
Romegaires,
Rondinaires,
Repotegaires.


   D'ausida avèm adoptada a l'unanimitat nòstra devisa, aquela que dins lo mond tot portariá nòstra paraula, nòstre projècte de societat e lo pet:
TOTES CONTRA TOT!

   Mas mèfi, de pas nos faire passar per d'extremitas o de capfòls ilhauçats ni mai per de tèsta de gip, o pièger per d'endarrierats de primièra. Abans que de fonzar caparuts e capbaissats aviam examinada menimosament aquela qualitat, aquela facultat de nòstre pòble qu'es, o cal reconóisser, totjorn leste pel reborsieritge. Amai lo Cercaval nos faguèt un estudi de mercat.

   E puòi dins un partit politic que se vòl far crénher cal un Mèstre de pensar. Ieu, l'encontrèri.
Èra dins lo temps de l'inauguracion dau pont de Milhau, vos sovenètz? Lo mond espantats descobrissián l'engèni d'aqueste viaduc: bèl coma un batèu, leugièr coma un aucèl que se seriá pausat entres los causses...  Los chineses aquò lor fasiá lengueta, los americans sos uòlhs li fasián bavarilhas, los japoneses eles fasián de fotòs e los parisencs ne demoravan bocas barradas, maissas bilhadas e cuols sarrats: lo pont èra en Occitània! E, lo Chirac t'arribèt en volaire, en dirècte e en prime-time (fasiá un temps de prima) per copar lo riban.
   Èri a cò de mon paire a beure l'aperitiu, lo pòst marchava dins un canton de la sala-de-manjar. Un amic de la familha qu'èra aquí, mas dempuòi avèm copat palhas, se revirèt cap a la television una mièja-segonda, puòi, nauçant las espatlas reneguèt e renèt dins sa barba e sentenciós: "Ò, ò, es pas un pont que caliá faire, es un tunèl!!!"  E sens butar ni polsar engoliguèt l'esclòp, s'empassèt son pastagàs. Puòi, rotèt per espintar un pauc mai lo clavèl de la desaprovacion.
   Aquel d'aquí es un Mèstre Reborsièr de la plena pèl, es pas jamai de son vejaire a el. Vos rasseguri es pas per aquò qu'es dau vejaire dels autres.
De còps me fai pensar als estajants de Sant-Guilhèm, los "canhòts" que se dison, que son talament reborsièrs que sos ostals an lo davant sus lo darrièr.

   Per te la faire cort, aviàm pensat a tot. La devisa, lo logo, lo siti per la propaganda oficiala http://monta-mametas.blogspot.com/ cande sus el, respectable e marcat al bloguitge, la filosofia politica, lo potencial de penetracion dau mond d'òc e d'enfifrage dau pòble francimand, l'infiltracion dau mitan universitari clapassièr... Tot i èra. Tot.
   Mas quicòm truquèt. Es aquí lo quicha-clau que me còr-cacha: nos sèm carpinhats, per un patin-patan-pas res, una parpèla d'agaça. Nòstre bèl partit a implosat en son dintre coma un trauc negre e dins un big-bang de fini-mond a fach meuca, es mòrt abans que de nàisser... Per te dire, per moment, se serián creguts al partit socialista de França. 
I aviá los Novèls Reborsièrs, los Renaires reformators, los nacionals-Ronchonaires, lo moviment de liberacion dels Rospetaires, lo canal istoric dels Romegaires, lo  front Rondinaire, los Repotegaires radicals,  los anti-totes-contra-tot e los totes-anti-contra tot... e ne passi.
Ara per ara sèm una movéncia d'unes partits de un amb d'aliganças possiblas mas gaire probablas amb de partits de un.
E ieu que m'èri  susprés a somiar que:
"Se totes los reborsièrs dau mond,
Se volián virar l'esquina,
Podrián benlèu cosinejar,
Totas nòstras especialitats,
Una bona sopa de morre,
E una ensalada de cuols virats."

samedi 11 décembre 2010

... e bona borra !

   Vos parlavi fa quauques temps de l'esclavièja, aquela mena de planta de la garriga, rebalanta o escalaira, de las fuòlhas verdas, lusentas e que s'acaban per de pichons cròcs, de las pichonas flors verdas-jaunas e de las fruchas rojas.
   Çò qu'ai pas dich, çò que cal subretot pas que sortigue d'aquí, es qu'aquela planta ten de proprietats, cossí dire, estimulantas pel masclum.



   Lo decan dau vilatge, un papeta rance e vièlh coma un camin, que fasiá cent ans de dimenges, se'n servissiá escadajorn e confessava l'uòlh lusent e coquinàs:
   "Sèm dins un temps formidable, al Clapàs m'an fotut una Duracèl dins lo pitre que lo còr me fasiá la tifa-tafa, ai las dents que se repausan entre cada repais dins lo Duralex sus la tauleta de nuòch e quand me conflan lo mond, son çaganh e son rambalh, daissi las aurelhas a l'ostal. Mas pel demai me vòli pas americanizar, non passaràn ! Que se lo gardan son Viagra, ieu fau a l'anciana, ai l'esclavièja e a nonante-quatre plan picats mon amic, te prègui de creire qu'aquò marcha melhor que los afars de la republica !"
   Malastrosament per la part mascla de l'umanitat, amai se lo femnum n'auriá poscut faire son pro, malastrosament doncas, moriguèt amb son secret...
   Çò que fai que se sabèm que sa vigor li veniá de l'esclavièja, sabèm pas se fasiá de tisanas, de decoccions, se la fumava, se consomava la flor, las rasigas, las fruchas...
   Vòli aquí lançar una crida. Cal tornar trapar la recèpta de mon papeta: volèm verguejar al país macarèl ! dins la tradicion, a l'anciana, coma o fasián los vièlhs davant lo vièlh.
   Me prepausi doncas d'aprestar amb d'esclavièja de potingas de tota mena e se d'unes legeires amistoses e empachats de la bistoqueta me vòlon contactar (discrecion assegurada) lor farai tastar mas pocions que las pòdi pas ensajar sus ieu: vèsi pas de diferéncia abans o aprèp.

   Benlèu que siái tombat dedins quand èri trace?

jeudi 9 décembre 2010

Forra-borra...

Per Nadal, manjatz una piòta de Charenta !!!
abans que faga tornarmai ganhar lo Sarkò.

   Amai se lo Hollande se la vòl pas pus farcir, siaguetz segur que serèm nosautres los piòts de la farsejada.
   De tot biais, ieu me'n chauti coma una merluça d'una cabreta, que me siái rendut amorós de Martina. Mon preferit: "Martina e las trenta-cinc oras" (Jospin edicions, París, 2000). Martina es mon fantasm. Dins son tres pèças Chanèl es bèla coma la camioneta dau papeta quand se'n tornava de la vinha, subre cargada de 12 semals plan quichadas, un pauc bassa dau fondament, de segur, mas un carri de rei!
   Quana femna, Martina! Quand me mèti al lièch, lo dimècres de tantòst, per ma pichona prangièra de RTtista arrendut, pantaissi de Martina, sonque de Martina. A, Martina!!!


Beguetz pas tròp !!!
   Avètz vista la reclama: Guilhaume, Tòni, Pèire, Jaume, Claudi, Micolau qu'an totes un problèma amb l'alcoòl e que o vòlon pas reconóisser, los piòts. 
   Ieu, ai pas vergonha d'o dire: "Ai un problèma amb l'alcoòl".
 - ai pas pus de vin a la cava, me caldrà davalar dins la freg a l'estiba per ne quèrre".


E daissatz vòstre argent a la banca !!!
   Escotèri l'autre piòt de Cantona, passèri a la banca. Mas posquèri pas retirar mon descobèrt, aquel piòt de banquièr o volguèt pas.


lundi 6 décembre 2010

Òda a la raça asina

 

















Que quauqu'un m'explique !

Las diférencias que i a entre las doas fotòs, levat que son estadas presas a detz quilomètres de distància dins detz minutas de temps.

E ben sètz pas fòrts, es simple, i a un panèl qu'es legal e l'autre qu'es fòra lei, n'i a un que fa empacha al còdi de la rota e l'autre pas.
Paure de ieu, aquela puta de còdi que patiguèri tant e maites per l'encapar, i comprèni pas res pus. Siái pas qu'un ase, un paure ase, cap e tot (òc-ben e tot!).  E es per aquò qu'anirai manifestar lo dotze de decembre amb totes los autres ases que sètz, amb tota la borricalha d'occitània, e benlèu amb de bretons caparruts, de còrses un pauc clòscas, de fraires catalans búrros e espèri que lo tropèl serà bél !

Aubora-te raça asina,
Jos lo Sant-Clame dau solelh,
N'i pro de plegar l'esquina,
lo temps dau gal s'acaba lèu !