Per l'Egeria que me butèt aquí, sus la tèla,

Quand vendràs vièlha un ser a la candèla,

Te trufaràs pas pus del paure de ieu, Ò malonèsta!

Que te caldrà cavalcar lo teu de monta-mameta!



vendredi 30 septembre 2011

Avís de tempèsta!

   D'unas me van dire de misogin a legir aqueste.

   D'autres van rire d'aurelha, d'amagat de sa polida, nòvia, calinhairitz, de sa mestressa, femna, companha, molhér, de sa mitat o de son tot, de sa patrona, de son governament, ministre de las finanças, de sa marrida espina, de son dragàs e te sabi... Es pas a ieu d'o dire. Mas çò que siái segur es que se van pensar en son dintre, aquelas faussas cadaulas:
- "Tè, aquí lo Monta-Mametas que te lo manda pas dire e qu'a plan rason!"

   Avalisca! Assumissi al nom de la part mascla de l'umanitat, dels dreches de l'Òme e de tot biais anam faire pojar las estatisticas dau blòg e es de bon prene.

   Se me permèti d'escriure aquò es que los parents se son sagnats a blanc e m'an tengut a las escòlas per que m'endiplomèsse en" Freg e Climatizacion" a un nivèl bèl e que posquèsse legitimament afortir uòi, sentenciós çò que cal, que:
"Las femnas an un problèma de termostat".
Aicí sèm.

   En estiu s'estofan, en ivèrn son de glaça, son pas jamai a carrau. Basta d'anar a un maridatge estivenc per te las veire totas amb lo fuòlh per cantar dau capelan se faire de vent coma las marquesas d'un còp èra, de montar dins las estacions d'esquís per las trapar totas embarradas dins la sala de repais, assetadas sul caufatge amb sos quaranta anoracs!

   Mas çò piéger es al lièch, quand tus siás nus e crus coma Adam aprèp qu'engoliguèsse la poma, ela a lo pijamà en coton borrilhós, lo tuga-l'amor, la coineta, la flaçada dau chival, lo plumon de la grand, las caucetas, una bolhòta a cada pè e encara te cascalha de las dents a pas poder barrar l'uòlh de la nuòch!

   N'èri aquí de mon pensament a me demandar çò que trucava dins aquela mecanica al demai perfiècha e que ne sèm, o cal dire sénhers, totes enfachinats e abramats. Benlèu qu'aquò poiriá venir de l'evaporador o d'un capillar que s'engorgolha, d'un rai cosmic tombat onte caliá pas que tombèsse?

   I a de mond que trapan sas idèas en se barbejant, s'agachant ufanoses dins lo miralh enganaire, "O miralh, miralh mon bèl, diga-me..." e que te daissan a pensar qu'es plan damage que se gardèsson pas tot son pel. D'autres prenon sas decisions màgers, de matin, assetats sul gabinet, dins la solesa dels cagadors, un pauc coma se lor caliá faire de plaça abans que de se poder lotjar una idèa novèla dins lo compronòbis.

   Per çò de ieu, las solucions a mos problèmas existencials me venon totjorn d'una belugueta de Sanch-Inhan. Mas per trapar lo bon glopet, aquel que te metra lo lum al granièr, te prègui de creire que ne cal empassar de barricòts!
   Aquel ser d'aquí, un ser de tampona a cò dau conhat, èri pas solet a cercar. Coma la serada s'esperlongava e qu'èrem a sopar defòra Tarrau se convidèt fasent sentir sus las espatlas nusas de nòstras companhas tota la frescura dau bon de la nuòch. E aquí lo femnum de se cargar vèstas e giletas, e cadun de se desconflar sus aquelas tragèdias qu'empoisonavan nòstras nuòches levat un jove parelh esperdigalhat e vistablament espompit.
- Vos anam dire la solucion. La solucion es lo matalàs a aiga!
- Lo matalàs a aiga?
- Òc-ben, amb lo matalàs a aiga podètz caufar l'aiga d'un costat e la refrejar de l'autre. Adieussiatz carmanhòlas en borra de cata, camisas de pel de borreta a còl rotlat, tricòts en lana de piòts e bonjorn las dentèlas, los desabillats de satin, lo ziu-ziu de la seda... E los sers de tempèsta, quand se quilha l'aubre mèstre al mitan de la mar dels pantaises, veiriátz un pauc aquel auristre equatorial, aquela chavana tropicala, aquela auròra boreala ! E quane viatge! Los Quarantens Bramaires, los Cinquantens Furioses, los Seissantens Cridaires, passatz lo Cap Hòrn tot còp!!!

   Me'n tornèri soscaire e espantat d'aprene que de còps, la salvacion nos posquèsse venir de l'aiga.


2 commentaires: