Per l'Egeria que me butèt aquí, sus la tèla,

Quand vendràs vièlha un ser a la candèla,

Te trufaràs pas pus del paure de ieu, Ò malonèsta!

Que te caldrà cavalcar lo teu de monta-mameta!



dimanche 17 mars 2013

Habemus magret !



   Coma totes los Occitans, ieu, siái de la gola. Valent a dire qu'aimi de manjar bon e de beure ben, o dich d'un autre biais, de trissar gras e de chimar pur. E vaquí mas soscadissas de uòi, davant mon de-qué dau cada jorn, la sacrosanta grasilhada dominicala e lo fum de mos magrets qu'èra a s'enlairar coma mon pantais cap al vilatge : negre quand lo gras èra virat cap a la brasa, blanc quand èra lo magre que se cosiá dapasset.
« Pas que de solfinar la redoléncia de çò qu'es a se còire, lo mond van saupre de segur que manjam occitan ! »
   E de rasonar, en me disent que se los cardinals, l'autre jorn, avián fach aital, serián pas estats obligats d'empudesinar d'un fum negrós e ofegant lo cèl de la Vila Eternala qu'aviá pas besonh d'aquò, de cavar un pauc mai la colca d'ozòn, e d'aumentar l'efièch de tabernacle sus lo planeta.
   Se seriá poscut aisidament, a mon sens, codificar lo fum, pas que per nòstres amics los bòrnis dels dos uòlhs o per aparar un pauc los bronquis dels corts d'alen e dels estofegaires que n'i de mai en mai, un fum, me siái daissat dire.
 "Lo paumon, que vos disi, lo paumon!!! 

   L'eleccion d'un papa occitan se seriá poscuda senhalar per un fum de magret, s'èra sortit dau Sud-Oèst, de costèla de feda per un de la Gavachia, o de sardinada per un Setòri o un Marselhés. Los sepions aurián dich, mai segurament qu'un fumigèn empoisonaire, lo papa catalan, lo shit-burger a la brasa lo Nòu-Mond e çò que nos espèra, los espaguètis tras qu'al dente, un dur de la Curia. 

   Mai, lo cardinal cap-grasilhaire auriá pogut matisar l'informacion. Un plan-ponh d'espècias nos auriá anonciat l'endacòm e l'aventura, lo fenolh a bodre l'eleccion dau Bordalés Ricard 51, l'olor de la merguèz auriá dich un papa dobèrt per un raprochament amb l'islam, lo rabinat un integrista de la plena pèl! 

   Per se'n tornar cap al nòstre Francés-lo-novèl, bastava de brasucar un bife de lomo o un bife de chorizo, e, ita missa est, èra blat ensacat! A la condicion de pas se servir, evidentament, a cò de Spanghero, pecaire, per defugir lo m'as-colhonat-quand-t'ai-sentit! 
   
   En mai, ba sabètz tant coma ieu que Dominus Vobiscum a pas jamai patit! Doncas un còp ensenhat al mond tot, urbi et orbi e tutti quanti, pel fum passejaire, la novèla eleccion, un còp acabat lo pichon torn sul balcon per se metre en boca e salivejar un pauqueton, lo recapte per assadolar totes aqueles prelats, tant atalentats que te manjarián un curat farcit d'ostias, seriá ja alestit per festejar lo papa novèl melhor qu'amb de regardèlas!. 

   E puòi o cal dire, escrivent aquò, me trachi que sèm nautres los mèstres de la grasilhada, benlèu quauque eiretatge catar?, e que nòstras especialitats son de luònh las melhoras. Tot çò que cal per influenciar la jurada dau conclave!
Mas per çò de la clau, es una autra istòria.


3 commentaires:

  1. « benlèu quauque eiretatge catar ?»
    Te balhe 2/20 !
    (Mas bon, aquò me fa rire...)

    RépondreSupprimer
  2. 2/20? aquí la legendària Larguesa avaironesa, e ieu, paure ase,que m'esquichèri lo compronòbis tant-e-maites, me fas tombar de la teulissa!
    Mas, basta, es la nòta melhora que jamai aguèri!

    RépondreSupprimer