Per l'Egeria que me butèt aquí, sus la tèla,

Quand vendràs vièlha un ser a la candèla,

Te trufaràs pas pus del paure de ieu, Ò malonèsta!

Que te caldrà cavalcar lo teu de monta-mameta!



dimanche 23 janvier 2011

Lo patoés de facultat.

   Ai costuma de dire que per ieu l'occitan, puslèu que lenga mairala, es lenga pairala. Lenga de l'endefòra, dels òmes, de la plaça, de la cava cooperativa, de la vinha o dau jòc de bolas.
   Quand me volguèri assabentar un pauc mai dins aquela lenga l'anèri quèrre dins de corses. Aquel mond comencèron per me desgavachir. Aprenguèri a dire [se 'kantɔ] en luòc [se 'kanta], soi en luòc de siái, nuèch per nuòch, boita per boèta, frigola per pòta, eça... e lo requist çò meteis per çò mème!  De tot biais es çò parièr.
  Quora me tornèri, gloriós coma un gal de sa cresta, charrar amb los ancians, se trufèron plan de ieu:
- Pichòt t'avèm vist venir, ara, tu, siás un occitanista dau Larzac!  Vas pas nos aprene amb ton occitan a parlar lo patoés d'en çò nòstre.
E de prene d'exemples:
- Aicí disèm pas "cadièra" mas "caièda" e mai los vièlhs disián pas las consonantas, eles disián: "caièa"!
- E qual es que compren "caièa"?
- Digus mas se'n fotèm, es coma aquò que te cal dire.

   Un pauc mai tard, plantèri bordon en riba d'Erau. Aquí, d'un costat lo pont dau diable se dison los imperfaches a la provençala, en [je], de l'autre a la gavacha en [jɔ]. Al mitan lo pont, o sabi pas, levat que se parla ponchut, anglés, suedés, finés, olandés, tot çò blanc de pèl lo matin, roge coma una escarabissa de vèspre! E rau!

   Quane copa cap! Qué parlar? Qué causir? Lo patoés d'en bas lo vilatge o aquel dels quartièrs nauts? Lo provençal de l'oèst o lo lengadocian oriental? L'occitan estandard o normalizat?
   Un pauc laguiós o reconoissi, me marquèri a l'universitat. Aquí comprenguèri tot. M'ensenhèron las paraulas blosas de metre sus la musica dels ancians. E puòi a la fac, d'ont mai t'alunhas dels professors e dau reng de davant, d'ont mai te sarras dau fons e dau calfatge, d'ont mai la lenga se dialectiza.
Dempuòi parli lo patoés de facultat o se volètz l'occitan de carrièra e me fau comprene d'en pertot.


Òme d'òc as drech a la paraula, alara macarèl, coma que siágue, parla!!!

4 commentaires:

  1. l'occitan lenga dels òmes!!E de que fas tu de lengas de pelhas que la lenga mariala es l'occitan :-"e be sas dempuiè que lo monta-mamètas va a la facultat es devengut sexista las femnas an pas pus lo drech a la paraulas.ES de la Discriminacion es un mot a la mòda ara Agacha plan sus L'aficha "òmes".--.Ara es devariat o te disi los estudis li conflan lo cap pecaire..parla del patoès del naut del vilatge del bas ...""Basta que venguèsse pas coma l'autre que nos parlava de frança d'en naut e de frança d'en bas''.Dempuèi las paures vièlhas son destimborladas e que siá dedins coma endefòra las vièlhas parlan patoès...o coma se ditz a la facultat occitan...es pas una exclusivitat masculina.

    RépondreSupprimer
  2. S'i cal pas meprene, ai sonque escrich qu'aguèri pas l'astre paure de ieu, d'encontrar de femnas de plaça capable de m'ensenhar la lenga. Èran ja plegadas alara que quauques òmes l'emplegavan encara dins son cada jorn.
    E Miriam a de que serviriá de parlar la pus polida lenga de la tèrra se nos en podèm pas servir per embelinar e enfachinar las pus polidas de sas creaturas? E per elas se daissar emmascar pas espolsar!

    RépondreSupprimer
  3. Bof... Ieu, coma ma maire parlava francés e mon paire se calava, l'occitan es ma lenga a l'encòp anti-mairala e anti-pairala. Cadun se petaça coma pòt.

    RépondreSupprimer
  4. mas cala-te fanton!!! se pòdi me permetre aquel "imatge"!!! e sens t'ofensar!!!
    no'n fotèm de totas aquelas diferéncias dialectalas!!! parlam e disèm çò que volèm o podèm; legissèmm tanben puèi que sabèm parlar...alara parlem amb l'accent o non e trufem-nos d'aqueles que mespresan la lenga nòstra!!

    RépondreSupprimer