Per l'Egeria que me butèt aquí, sus la tèla,

Quand vendràs vièlha un ser a la candèla,

Te trufaràs pas pus del paure de ieu, Ò malonèsta!

Que te caldrà cavalcar lo teu de monta-mameta!



samedi 25 septembre 2010

Diana caçairitz

   La dimenjada passada, avèm vendemiada la vinha de l'amic suedés Jan, un viquing installat al nòstre dempuòi de luscres e que se ditz occitan de l'ubac.
   Mas pecaire! Paures de nautres, aquest'an avèm pas vendemiat a la semal, avèm vendemiat al quilomètre: los singlars nos èran passats davant.
   Cal dire que lo vinhal de l'amic es situit a la desembocadura d'una comba roquetiana que:
Lo merle que vai d'una mata
A l'autra mata e que seguís
Los vièlhs camins e que s'acata
En los bois e los romanins
Sol poiriá dire amb la palomba
E la mostèla e lo singlar
Tota la patz d'aquela comba.
in Los saumes de la nuòch; Comba de la trelha; Max Roqueta

   E, sols aquelas putas de singlars poirián dire ongan lo chuc e lo muc d'aqueles rasims que nos son passats jol nas...

   Çò mai estonant es que la vinha buta als peses de l'ostal dels caçaires, tuta de la diana de la comuna. Es pas de creire, mas nòstres caçaires, pomponejats e perfumats, shampognizats e deodorizats, e sos chins, apasturats amb de "Kit-e-Kat", an degut perdre sa flaira de predators crusèls, que los singlars bambòchan dusca jos sas fenèstras.
   Aquela raça de caçaires, qu'agranan los singlars còsta lo camin per grafinhar pas sos quatre-quatres flame nòus e per se fatigar pas, es,  per benastre, a mand de desaparéisser.
   Agotats per la gota.
   Çò pièger es qu'an pas pichonat e que la feruna nos ganha.
   Puslèu que de corrér los bòsques, lo jove caçaire s'aima mai davant son lava-cervèl numerizat, sus ecran plasma coma se deu, a s'espatarrar dins son radassièr "Dequéia". Plan-planet s'arredondís la panòlha en s'assadolant de mangisclas shitburgerizadas e se passa lo gost de l'aventura en se cocacolaïzant la sang.

   E la feruna nos ganha...

   Me pensi ieu, que se volèm vendemiar deman, cal tornar introduire del caçaire. Per aquò far caldriá, coma pel lop o per l'ors, anar quèrre endacòm mai çò qu'avèm pas aquí. Preconizi, per que los joves caçaires tornèsson trapar lèu fach los camins dels sèrres, de largar per las garrigas quauques tropeladas de majoretas eslovènas  ...


2 commentaires:

  1. Segur qu'amb una tropelada de majoretas i aurà mai d'un caçaire a l'espèra.Quite se cal daissar de
    costat .las mametas sul monta-mametasde longue!

    RépondreSupprimer
  2. Òc-ben mas tu que siás bona ragostièra, se ne crèsi ton blòg, cossí aprestar la majoreta?? Benlèu una marinada dins de Sanch-Inian per començar??

    RépondreSupprimer