Per l'Egeria que me butèt aquí, sus la tèla,

Quand vendràs vièlha un ser a la candèla,

Te trufaràs pas pus del paure de ieu, Ò malonèsta!

Que te caldrà cavalcar lo teu de monta-mameta!



jeudi 10 février 2011

Umor, amor e mòrt.

Aquel es dedicat al mond de Seta...
que se prengon pas la tintaina pr'amor de ieu.

   Anatz dire qu'aquela passa aquò me tafura e me calcina, mas es vertat, ai de mai en mai la peta de morir.

   Me pensavi ieu, coma Brassens, de passar ma mòrt en vacanças, una eternitat de repaus eternal es ben lo minimum sindical après aver tressusat tota una vida de trimadís fins a setanta, benlèu ochanta ans...

   Mas non, amai siaguèsses mòrt, te venon encara ficar en caire!!!!


   Bon, sabiái ja qu'un còp partit pel cementèri, me caldriá coma tot lo mond al nòstre, tornar per votar còp o autre. Ieu que l'ai pas jamai fach de ma vida vidanta, m'èri fach una rason a l'idèa d'èstre un ciutadan exemplari dins ma mòrt mortanta.
Pasmens aquò pausèt problèma a un amic, quora sa femna qu'èra pas sortida d'aquí, se trachèt qu'un dimenge d'eleccion, aviá quitat lo cementèri per montar votar a la comuna, sens s'arrestar a l'ostal.
T'i passèt una espolsada de las carabinadas, tombèl entrepausat, amai quicòm de brave! Las aurelhas, qu'aviá pas pus, li fiulèron longtemps.


  Mas ara per ara, de qué t'apreni uòi? Que van faire PICHONAR  los mòrts!


   Me diretz tant qu'a èstre reddes, tant val n'aprofechar. Mas d'aquí a faire un pichon.


   E puòi, èra puslèu un dels bons moments de la vida que de se fabricar un drollet amb sa polida, dejós lo plumon. (amai dessús!) D'un autre costat, un còp mòrt as una bona rason per pas te levar la nuòch, quand brama lo nenon!


   Mas çò que me fai galinar la pèl e que m'espauruga que non sai, dins aquelas practicas novèlas, son los intermediaris: los emplegats dau laboratòri que se pòdon engarçar dins los topinons d'òli de bragueta.
   Un còp mòrt siás pas solament segur d'emprenhar ta legitima. Imagina-te que tas semenalhas vengan engrossar una blanca-pèl, parla ponchuda e cuol cosuda, que va ensenhar a ton enfant, dins sa parladura franchimanda, dins una autra lenga que la teuna, nòstres aujòls los Galleses, Simon de Monfòrt lo Brave, Napoleon lo Grand e Sarcolha lo Bèl! L'orror.
   Encara pièger, ta femna se pòt faire embarrassar per un autre topinon que tu! Aquò passa l'òsca, es lo comble de l'engana, èstre cocut per un mòrt. Ja ton pichòt serà un enfant de garrolha, mas tu, seràs embanat per un collèga mòrt ad vitam æternam.


   E los paures Setòris que morisson dos còps. Fasián totes per se ganhar las trempas, qual lo pescaire, qual lo marin e cadun o sap qu'es dins la marina que i a lo mai de cocuts.
   Paures Setòris, mai mòrts e mai cocuts!


Topinon or not topinon  ?????

6 commentaires:

  1. segur que de còps s'enganan un jorn se son enganats de pahheta :a la sortida lo nenon èra negre, los parents faguèron un procès e son partits de Montpelhièr.Fa rire (perque me fa pensar al film amb FERNANDEL que son filh èra negre (mas sovent darrièr se trapa, sovent de càncers 10% d'enfants nascuts son pas del marit!!Al mens quand son mòrts se'n avisan pas !! Non mas son de problèmas serioses... ..A ma sòrre li avián donat qualqu'un mai que sa filha.Sulpic vegèt qu'èra pas sieuna..Es aisit de prene una etiqueta per una autra...!!!!

    RépondreSupprimer
  2. Miriam, paure còr de sambuc. Totjorn entre estrassa e palheta!!!

    RépondreSupprimer
  3. çò que cal crenher mai es pas la mòrt, son los mòrts. Un còp èra i avia de monde per se'n mainar : una messa per l'enterrament, puèi una autra cada annada e coma aquò los mòrts eran plan tratats. A l'ora d'ara, passas de l'ostal de retirada al crematorium, l'afar es tròp lèu plegada. Atal, degun pòt pas s'enanar tranquille. Alara los mòrt demòran amb nosautres e contunhan de nos faire cagar.

    RépondreSupprimer
  4. E n'i a fòrça que te fan cagar?? As pas la consciéncia canda, me diràs per un lop chapaire de mametas e tastaire de capairons roges...
    Ieu son puslèu los vivents o los sembla-vius que m'enfectan de còps. Amai las ustras quand ai fach tampona que sabi pas se son vivas o mòrtas al dintre de ieu.
    Pel demai, Brassens encara e totjorn: "les funérailles d'antan".

    RépondreSupprimer
  5. Mas siai fòrça serios ! I a de mòrts que lascan pas lo monde e que te pegan de longa. N'i a un parelh que m'agradarian se passavan a quicòm mai. Es que d'unes mòrts tenan mai a la vida que mantuns vidents.
    Per çò qu'es de la mametas, me cal plan manjar... Rai la consciéncia !

    RépondreSupprimer